La victòria davant el Betis de diumenge passat va ficar en òrbita el València FC que, una vegada més, tornava a acariciar les posicions Champions en lliga. Per contra, la derrota en el Wanda Metropolitano frenà en sec el repte de sumar els 15 punts que quedaven per acabar la temporada regular. Perdre davant l'Atlético de Madrid en sa casa era algo previsible, però encaixar tres gols, no. Per ahí és per on es va escapar la possibilitat de rascar, si més no, un empat. El València FC va jugar a remolc quasi tot el partit, intentant remuntar un marcador en contra i ho va aconseguir en dues ocasions, però el tercer gol de l'Atlético ens va deixar KO. Vam fer un encontre seriós i vam competir fins el final, però davant equips com el matalasser, no pots perdre la concentració en cap moment, perquè és per ací per on et castiguen. Una vegada més, ens va penalitzar no defendre correctament els centres laterals, que enguany ha resultat ser l'autèntic taló d'Aquiles de l'equip. I ara què? Ara toca, per damunt de tot, guanyar a l'Eibar en Mestalla. Això sí, depenem dels resultats de Getafe i Sevilla, que de segur estaran ahí fins el final de temporada.

La quarta posició encara és possible i hauria de ser una prioritat. Jo no me la jugaria a guanyar l'Europa League per a jugar Champions el proper curs perquè, sincerament, és molt complicat, per tant, cal arromangar-se en la competició domèstica i mossegar fins el final.

Jugar les semifinals de l'Europa League davant l'Arsenal d'Unai Emery és un premi i un privilegi que s'han guanyat els jugadors i l'afició. Jo veig una eliminatòria on el València FC no hauria de tindre pressió perquè té molt a guanyar i poc a perdre. L'equip de Marcelino ha demostrat que està en un bon moment i pot plantar-li cara a qualsevol, per molt potent que siga, i això és el que espere de l'encontre d'anada en Londres: un bon resultat que deixe viva la possibilitat de palpar-li els morros a Emery, ací en Mestalla. Plantar-nos en una altra final, seria la 'bomba' en l'any del Centenari i, de pas, el futbol, o la justícia futbolera, ens tornaria eixa final que va ser arravatada, de manera tan cruel, per gol en l'últim segon de Mbia. La imatge d'Unai Emery corrent per la banda celebrant el gol de l'eliminació del València FC encara dol en l'afició i ara es presenta una bona ocasió de tornar-li-la al tècnic basc. «Arrieros somos y en el camino nos vemos», el destí ha ajuntat una altra vegada al València FC i Unai Emery en una eliminatòria molt atractiva i especial per als valencianistes.

Per acabar, ull amb l'Eibar perquè és d'eixos equips que sempre s'entravessen al València FC i sobretot, ull a les lesions i als jugadors apercebuts de sanció. Amb les baixes de Kondogbia i Cheryshev, l'equip ha de gestionar be els recursos que té. Amunt!

Más opiniones de colaboradores.