El resultat tan contundent de diumenge passat davant el Huesca demostra moltes coses. En primer lloc, quan el Valencia FC ix al terreny de joc concentrat des del primer minut i sabent què ha de fer, és un equip molt competitiu i efectiu. En segon lloc, si no especula i manté la intensitat en el joc, pot ser un equip imparable, capaç de golejar a qualsevol. Per altra banda, quan afluixa la intensitat, es converteix en un vulgar colador. Al llarg de la temporada, de tots els punts que el València FC s'ha deixat pel camí (que en són molts), per a mi, els que més dolen, són els perduts en Vallecas. I dolen per la manera com el Valencia CF va afrontar eixe "partit". No és difícil imaginar on estaríem en la classificació si haguérem guanyat eixos tres punts: quarts en lliga i depenent de tu mateix per a estar la propera temporada en Champions League. Ara se'n recordem d'ells. Siga com siga, no queda altra que sumar els 6 punts que queden per disputar en la lliga, si volem tindre alguna opció. En l'últim encontre que disputarà el Valencia CF en Mestalla, ens visita l'Alavés, un equip que ha afluixat prou des que va aconseguir la permanència però amb unes característiques semblants a l'Eibar; aguerrit, sòlid en defensa i que aprofita molt bé el joc parat. Si el Valencia CF li dona facilitats a l'Alavés, vorem un "partit" molt paregut al que ens enfrontà a l'Eibar, i ja sabem com va acabar... 0-1 i la pilota "encalà". Però si el Valencia CF activa el mode "concentració, actitud, intensitat" els tres punts es quedaran en Mestalla. L'altre dia em preguntaven pel carrer -Ie Paco, tu què preferixes: guanyar la Copa del Rei, classificar-te per a la final de l'Europa o quedar quart en lliga?- i responc - Jo ho vull tot-. La veritat és que el Valencia CF ha estirat la temporada tot el que ha pogut i encara estem a tir de conquerir un títol i de classificar-se quarts en lliga o també, quedar-nos sense res, amb una mà davant i l'altra darrere.

Passar pàgina

De l'encontre del passat dijous davant l'Arsenal, poca cosa a dir. El Valencia CF no va gestionar bé el fet d'anar davant en el marcador i amb una altra errada defensiva, evitable (en el tenis ho anomenen "error no forzado"), l'Arsenal va matar el "partit". Un guió molt paregut a l'encontre d'anada, en Londres. Jugar una semifinal Europea davant un rival d'entitat suposava una bona ocasió de calibrar el nivell de l'equip. Una vegada més, no hem estat a l'altura de les circumstàncies i s'escapa la possibilitat d'una segona final. Sincerament, esperava més resistència per part del Valencia CF i algo més de batalla i emoció, però els dos "miures" que te l'Arsenal en la davantera ens pegaren 4 cornades que va deixar KO a l'equip. Tenim el que tenim i això és el que hi ha. Al final de temporada ja farem balanç, però ara el que toca és guanyar a l'Alavés. Amunt!