A Al final, va parir la burra! Aconseguir entrar en la Champions League la temporada vinent, ha sigut un part molt complicat, perquè la criatura venia de cul i no era fàcil eixir, però al final, en una última espenta i esforç, ha eixit. Bufff... Vaja temporadeta del Valencia CF en la competició domèstica, però com diu la cançó; "en tant que ens haveu fet patir, xe! Ma' que esteu ben parits". Enhorabona als jugadors, entrenador, directiva i sobretot, a l'afició, que ho ha aguantat tot i amb la seua paciència i maduresa, han injectat la gasolina suficient per a què el motor aguantara fins el final. Si a la classificació per a la Champions li sumem la semifinal de l'Europa. El Valencia CF ha estat a l'altura de les circumstàncies, ha donat la cara i sempre ha competit, que és el mínim que demana l'afició valencianista al seu equip. Si finalment guanyem la Copa al Barça, la temporada no sols serà magnífica, serà històrica.

Hui dissabte estaré en Sevilla, junt a milers d'aficionats que hem tingut la sort d'aconseguir una entrada per a la final. És la primera vegada en ma vida que vaig a una final i mai em pensava que estaria tan emocionat. Ja tinc més de cinquanta estius, i diuen que amb els anys les persones anem "aplomant-nos" i, som capaços de dominar millor les emocions, però sabeu què vos dic? "Arre matxo que plou", en la vida he cantat tan fort els gols i he celebrat les victòries del Valencia CF. Reconec que estic nerviós i ho estaré més quan s'acoste l'hora del "partit", l'única cosa que demane als jugadors és que competisquen i estiguen concentrats, que l'afició posarem el que falta. Davant tindrem al totpoderós Barça de Messi, poca broma, però enguany el Valencia CF ja ha demostrat, en els dos enfrontaments lliguers, que sap com jugar-li, empatant els dos encontres i mostrant bones sensacions, però açò és una final, i com a tal, pot passar qualsevol cosa. Sóc de l'opinió que si "el gabatxet" (Messi) està inspirat, es redueixen molt les opcions de victòria, perquè, sincerament, es tracta d'un jugador imparable, però també estic convençut que hi ha dies assenyalats, en què s'alineen els astres per a què siguen històrics i..., per què no? Hui pot ser eixe dia per al Valencia CF. Parlant amb el meu company Octavi, que és un culé integral, note certa preocupació en els seus comentaris sobre la final, això vol dir que tenen la mosca darrere l'orella i no es refien massa del Valencia CF. No sé com interpretar-ho, però ells senten l'obligació de guanyar i eixa pressió extra, de vegades, es torna autodestructiva i podria passar-los factura. El Valencia CF ha d'aprofitar eixa circumstància i plantejar un "partit" amb humiltat i sense complexos.

Per a finalitzar, desitjar-vos un bon estiu i que carregueu les piles, perquè la temporada que ve, la 101, també promet emocions fortes. Sempre Amunt! I a per la Copa!