Barça-Valencia CF, eixe deuria ser el centre d'atenció de la setmana, però una vegada més les qüestions extraesportives envaeixen l'actualitat d'un club que no sap eixir d'un incendi quasi permanent provocat pel seu propietari Valencia CFPeter LimLa destitució de Marcelino a tres dies d'un Barcelona-Valencia CF, demostra el poc trellat d'un propietari que no admet com uns subordinats, Mateu Alemany i Marcelino, li qüestionen les seues decisions. Punyada damunt de la taula del 'gran dictador' amb un 'ací mane jo i punt' i Marcelino al ginjoler. Una decisió difícil de digerir per a l'aficionat que ara sí que no entén res. Personalment, com a accionista i abonat, em sent estafat per una propietat que dirigeix el club a distància, com si jugara a la Play en el sofà de casa. Xe, molt trist. En el club haurien de plantejar-se la possibilitat de tornar els diners del passe a aquells aficionats/ades que ho desitgen, perquè han comprat l'entrada per a vore una pel·lícula sobre la galàxia i quan porta 5 minuts, la tallen i la canvien per una de l'oest, és a dir, un altra pel·lícula totalment diferent. Una vergonya.
Crida l'atenció que siga la segona vegada que al tècnic asturià li passe algo semblant; primer en Vila-real on va ser destituït de manera fulminant per Fernando Roig. Probablement hi ha paral·lelismes entre les dos situacions i segur que no sabrem tota la veritat, però no deixa de ser curiosa eixa homologia. Marcelino ha sigut un entrenador d'èxit per al Valencia CF, cabudet, però bon entrenador, que va interpretar perfectament que calia fer per recuperar un equip que anava a la deriva, sense rumb, i fer-lo campió. Des de ací, gràcies mestre per la teua implicació i professionalitat.
Tornem al Barça-Valencia CF. Hui és una bona ocasió per a demostrar que el Valencia CF li te pressa la mesura al Barça (amb Suárez i Messi, com ja féu la temporada passada i també que no es deixa contaminar per l'ambient tant enrarit que es respira en els despatxos. Per altra banda, es tracta d'un 'partit' ideal per a les reivindicacions. Principalment per als futbolistes, que necessiten demostrar el seu nivell i compromís en l'equip, sobretot Rodrigo i Guedes. L'hispano-brasiler ha de espolsar-se tot el malson de l'estiu que l'ha tingut marejat i descentrat. Després del doblet aconseguit amb la selecció anirà amb ganes de rubricar la setmana amb una bona actuació en el Camp Nou (almenys amb un golet). Un altre cas és el de Guedes, que ha començat la temporada amb excés de revolucions (vol fer massa coses a la vegada i no li estan eixint per atrotinat) obsessionat per justificar els 40 milions que va costar i que, com Rodrigo, ve de fer un golàs amb la seua selecció portuguesa.
Portem 3 encontres de lliga i sembla que el cavall s'escapa, amb 5 punts per davall del lideratge. Per tant, cal anar a pels tres punts, necessaris per a presentar la candidatura de tornar a ser alguna cosa més que equip Champions la propera temporada (eixe ha de ser l'objectiu). Eixe poc més, que la temporada passada es va traduir en campions de la Copa del Rei, enguany ens conformarem si mantenim una major regularitat en el rendiment i resultats, evitant el desastrós inici de la temporada anterior. Com deia aquell...'que Déu ens pille confessats'. Sempre amunt!
