Reconec que després del 'revolcó' de dissabte passat davant el Barça, derrota més que previsible donades les circumstàncies, no tenia molta il·lusió ni esperances en l'encontre de Champions davant el Chelsea. En la prèvia del 'partit' entrevistaren a Anil Murthy, i en escoltar-lo em va caure el món damunt. Per favor, no deixeu que parle eixe home perquè cada vegada que obri la boca tinc la sensació que ens pren el pèl. Si l'afició està mosca amb la propietat ha sigut per 'Meriton' propi i que no busquen excuses on no hi ha.

Tornant al Chelsea-Valencia CF: grandíssima victòria en terres angleses. D'un valor incalculable on l'equip va estar molt seriós i sòlid. Ja era hora. No sé perquè però el Valencia CF de dimarts passat em va recordar, salvant les distàncies, al de Rafa Benítez. Victòria de prestigi en un camp on mai ho havíem fet i que ens situa en una posició immillorable per a pensar que és possible superar la primera fase de grups. Resulta tranquil·litzador vore el compromís dels jugadors que mostraren una versió molt competitiva i professional. Eixe és el camí, independentment en si estàs d'acord o no amb la manera de procedir del Propietari (crec que tots i totes estem d'acord amb Parejo quan manifesta que les formes com s'han fet les coses, no són correctes, però que per damunt de tot està l'escut i l'afició que mereix com a mínim un respecte). No hi ha millor manera de mostrar respecte a l'afició que guanyant en Stanford Bridge.

Per a què açò no siga només un miratge, el Valencia CF te l'oportunitat de donar-li continuïtat demà en Mestalla davant el Leganés. L'equip 'pepiner', que encara no ha puntuat en el que portem de lliga, vindrà ansiós de pescar en riu rebolicat. Es tracta d'eixos rivals que, de manera històrica, sempre s'entravessen al Valencia CF i més, jugant en casa. Demà diumenge, com de costum, aniré a Mestalla a vore al Valencia CF amb l'expectació de contemplar un encontre igual de seriós que el del dimarts passat en Stamford Bridge, altra cosa seria inadmissible. Qui vulga xiular a la propietat, al president, als jugadors... que xiule i es manifeste lliurement i qui li pique que s'hi rasque. El poble de Mestalla sempre serà sobirà i aquell dirigent que no el tinga en compte en les seues decisions, provablement, acabarà anant per l'aire. Vist tot el que ha passat, resulta difícil no tindre una visió apocalíptica, més que res perquè ja hem viscut altres situacions paregudes, per tant, demanar optimisme a una afició que se sent enganyada, pot ser prou perillós si els resultats no acompanyen.

Respecte a Albert Celades, crec que encara es prompte per a jutjar-lo. Està clar que primer s'haurà de guanyar als jugadors i després a l'afició. Tampoc ho te gens fàcil. El primer 'partit' com a entrenador del Valencia CF, jugant a Mestalla i obligat a guanyar. Màxima pressió. Esperem que comence amb bon peu i estiga atinat en les decisions que prenga. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi