Després del típic 'parèntesi' lliguer per culpa de les seleccions, que s'ha fet llarguíssim, torna la competició domèstica amb un encontre molt atractiu. Jugar a Sevilla davant el Betis sempre té un sabor especial i més si recordem l'última vegada que el BetisValencia CF. No m'agrada que el Betis estiga tan necessitat de punts i el seu entrenador penge d'un fil, perquè ja sabem que en eixes situacions el Valencia CF té fama d'equip aspirina i no fica la cama com hauria fer-ho. Però, per altra banda, crec que arribem en un bon moment de joc i amb dinàmica ascendent, provocada per les dos victòries consecutives de l'equip. El Valencia CF te el handicap de no disposar de jugadors importants, bé perquè estan tocats o lesionats, però si atenem al rendiment dels jugadors poc habituals en l'onze titular, direm que han sabut estar a l'altura de les circumstàncies i s'han guanyat la confiança de Celades. Per a mostra l'últim 'partit' davant el Granada.
Curiosament, l'altre dia vaig tornar a vore repetit eixe encontre, i analitzant tranquil·lament el joc dels dos equips , la sensació que em va transmetre el Valencia CF va ser d'equip sòlid, seriós i competitiu. Si repassem amb quins jugadors va acabar jugant el Valencia CF, quasi la meitat no solen ser titulars. Eixa és la gran notícia; que la segona línia de jugadors venen apretant i demostrant que també són vàlids. Per tant, estic tranquil amb l'equip inicial que presente Celades, perquè serà de garanties. Hui per hui el Valencia CF està més fi i coordinat que el Betis, si , a més a més, sap jugar amb l'ansietat que provoca la urgència de resultats de l'equip local, els tres punts poden vindre cap a València, a poc que es mantiga la intensitat i ganes mostrades davant el Granada. Imagineu la sobredosi de confiança que suposaria guanyar al Betis de cara a un dels 'partits' estel·lars de la temporada, com el Valencia CF- Chelsea del proper dimecres. Però cauríem en la trampa si anem a Sevilla pensant exclusivament en el Chelsea i no clavem la cama com cal. Així que ull amb la relaxació.
Estadi de Mestalla. Dimecres 27 de novembre, 7 de la vesprada. Dia D i hora H. Ser o no ser en la Champions. Massa temps ha passat des que el Valencia CF no juga vuitens de final de la Champions League. És un privilegi viure en Mestalla eixe tipus de 'partits', un dia festiu que, si guanyes, tanques matemàticament el pas a la segona fase de la millor competició del món, i el Valencia CF està ahí i te possibilitats d'aconseguir-ho. Encontre important, per fer una passa endavant i traure's el cartell d'equip menor, incapaç de superar una fase de grups, i recuperar el prestigi guanyat a principi de segle, amb eixes dos finals de Champions consecutives. Sempre he pensat que el destí ens deu una altra oportunitat de ser campions d'Europa, per què no pot ser enguany? A somiar no ens guanya ningú. AMUNT!
