Vergonya Cavallers , vergonya». Eixa és la primera frase que em ve al cap per a començar. L'Atalanta no és el Barça, ni el Real Madrid, ni el Chelsea, ni tampoc l'Àjax... És un equip vulnerable al qual podíem pegar un bon mos, però no. Sembla que el rival ha de ser d'entitat per a treure l'orgull i la dignitat. Un equip normalet ens torna a fer un descosit i ens deixa en ridícul davant de tot Europa.
Està clar que les baixes que sofreix el Valencia CF. Tant els jugadors com Celades, no saberen controlar un Atalanta que sabia perfectament a què jugava i que cada vegada que arribava a l'àrea del Valencia CF ho feia amb la determinació de marcar gol, com així va ser. L'encontre demanava una miqueta de 'barraca' per tancar les envestides de l'equip italià, però està clar que Celades no controla eixe tipus de futbol i ara toca aguantar les conseqüències. Per altra banda, és imperdonable fallar les oportunitats de gol tan clares que tens i més jugant la la Lliga de Campions. Tants anys esperant jugar els octaus de final de la millor competició del món, total per a fer açò? Els valencianistes estem tocats i molt malhumorats, perquè no hi ha dret que el teu equip faça el 'cacauero'en un encontre tan important.
Després de la notable segona part que férem davant l'Atlético de Madrid, on tornà a fallar la punteria, tot feia pensar que el Valencia CF havia recuperat el to i l'agressivitat necessària per a fer front a l'Atalanta, però res més lluny de la realitat. Fora de Mestalla a l'equip li falta ànima, autoestima i això, sentint-ho molt, és qüestió d'entrenador. Celades, som un colador en defensa i si no fiques remei, l'equip es desfà com un terròs de sucre. Al final, ens quedarem sense Supercopa, sense Copa, sense Champions i sense quarta plaça, xe, una misèria. Hem de ficar-nos les piles ja, perquè la temporada va recurtant-se i les sensacions són més que preocupants. Tothom parla d'una possible remuntada en casa davant l'Atalanta, però parlar hui de remuntades és una temeritat, i més, veient l'equip cóm està. Ara toca abaixar el cap, assumir el palo que ens han pegat i pensar en la Real Sociedad i el partid de hui al Reale Arena.
Hui visitem Anoeta i juguem davant un rival directe com és l'equip basc. Tant fa les baixes que tingues, cal eixir a mossegar de principi a fi i anar a guanyar com si fóra una final. Altra actitud seria inadmissible. Una victòria faria bo el punt aconseguit en Mestalla davant l'Atlético de Madrid el divendres de la setmana pasada i ens deixaria una miqueta més tranquils després de la desfeta de San Siro. Una derrota€ millor no pensar en això i ser positius, no queda altra. Amunt!
