En el futbol, hi ha dies assenyalats que perduren en la memòria de l'afició perquè el teu equip ha aconseguit un resultat extraordinari davant rivals de molta entitat. El 4-1 que el Vaencia CF li va endossar al Real Madrid el passat diumenge, n'és un clar exemple. Un encontre rocambolesc, que va començar amb el guió previst: el Real Madrid dominador de la situació, que s'avança en el marcador, imposant-se davant un Valencia CFA partir d'ací, què vos vaig a contar? S'alinearen els astres com mai ho havien fet i en un tres i no res, ja anàvem davant en el marcador. Si és difícil que al Real Madrid li xiulen tres penals en contra en el mateix encontre, més difícil encara és que els xiulen a favor del Valencia CF i, més davant el Real Madrid. Surrealisme en estat pur. De seguida, em va eixir de l'ànima el crit de «visca el VAR i la mare que l'ha parit». Veure per a creure, remuntada i un resultat per a la història que deixa vàries coses clares; en primer lloc que en el Real Madrid també ploren i s'excusen en l'arbitratge quan no han sabut gestionar un 'partit' que tenien de cara, això es diu poca autocrítica i mal perdre. Eixa nit no em vaig perdre el programa 'el chiringuito' de Josep Pedrerol. No el veig mai, perquè és insuportablement madridista, però eixe dia tocava vore les caretes d'eixos personatges que no paraven de 'despotricar' contra l'àrbitre, el VAR, Zidane, Marcelo, Isco i tot el que es ficava per davant... va ser impagable. En segon lloc, la reivindicació d'un grup de jóvens que venen de la pedrera de Paterna i que amb una sobredosi de fe, tombaren al totpoderós Real Madrid. Sobretot, destacar a Jose Luis Gayàa l'esquena i amb una actitud exemplar, va espentar a tot l'equip. Si la setmana passada Gayà. Enhorabona als jugadors i a l'entrenador per ser competitius en un 'partit' que s'havia ficat negre carbó. Tres punts per a creure, que certifiquen la reacció d'un equip que ha trobat el camí i ha donat un pas endavant. Ja era hora de tindre una setmana en què el futbol haja estat el protagonista per damunt d'altres assumptes que tan poca gràcia ens fan.

Ull, no hem de caure en l'eufòria i cal tindre prudència, perquè el Valencia CF continua sent un equip tendre amb molts defectes per corregir, però te l'estabilitat de saber amb quins jugadors contem i amb quins no. Per cert, torne a insistir amb allò de Guedes..., no entenc que porte dos encontres seguits sense jugar cap minut. Ahí passa alguna cosa estranya, perquè això no és normal. Caldrà investigar i com diria Xavi Castillo; 'veriueu-ho' Amunt!

Más opiniones de Paco Lluís.