28 de noviembre de 2020
28.11.2020
Superdeporte
28/11/2020

El Valencia CF contra la pandemia

La vista de l'Atlético de Madrid posa a prova la tendresa dels nostres

28.11.2020 | 13:09
El Valencia CF contra la pandemia

Definitivament, el futbol és imprevisible. Diumenge passat vaig quedar amb els meus companys de fatiga ; Pepin, José Maria i San Juan, per a vore l'Alavés-Valencia CF. Es tracta d'un ritual que mantenim, perquè és com si quedares per anar a Mestalla. Unes cervessetes prèvies, picoteo, vinet i sopar, compartint un encontre del Valencia CF. Eixe és un dels poquets al·licients que ens queden per suportar dignament l'efecte de la pandèmia. Sincerament, m'importa un pito el que faça Peter Lim, Anil Murthy i tota la quadrilla de Meriton, perquè ja fa temps que ens la bufa. La qüestió és que continuem ajuntant-nos, amb tota la il·lusió del món per vore els 'partits' del Valencia CF, que és l'únic que ens importa.

L'expectació era gran després del 4-1 al Real Madrid, mantenint l'esperança de quallar un bon encontre i endur-se'n la victòria. Passa la primera part, i quasi ens pega malament la cervesa. Quin desastre. Eixe dos a zero ens va deixar més gelats que no estàvem ja, però com som 'xotos' rematats i aguantem allò que no està escrit, ens disposem a vore la segona part assumint que estava tot perdut i el Valencia CF no seria capaç de remuntar un marcador tan advers. Però, com hem dit abans, el futbol és imprevisible i més este Valencia CF tan tendre. Si el futbol és sentiment i emoció, la segona part que ens va oferir l'equip de Javi Gracia ens va pujar als núvols. No va donar per a guanyar, però l'equip va demostrar que amb determinació i ganes, es pot guanyar qualsevol encontre. L'empat, que signàvem al principi de la segona part, es va quedar curt i no feu justícia als mèrits de l'equip. Una vegada més, vàrem pagar molt car la manca d'ofici en les primeres parts, i ja van unes quantes. Finalment, em quede amb la reacció de l'equip i les ganes de guanyar personalitzades en la figura de Manu Vallejo i un Gonçalo Guedes que, per fi, ha dit; ací estic jo i tinc ganes d'aportar. Si Javi Gracia és capaç de corregir els defectes defensius que manifesta l'equip, sobretot a l'inici dels 'partits', crec que tenim equip per a aspirar a alguna cosa més que mantenir la categoria.

Porteria a zero

La visita de l'Atlético de Madrid tornarà a posar a prova la tendresa del Valencia CF, que haurà de buscar la manera de tancar amb forrellat la porteria i no concedir ni un metre a un equip que està molt en forma i que aspira a disputar el campionat tant al Real Madrid com al Barça. L'única manera de guanyar a l'equip de Simeone passa per mantenir la porteria a zero, però, com ja em dit al principi, el futbol és imprevisible i pot passar qualsevol cosa.

Les últimes paraules les dedicarem a Diego Armando Maradona. Vaig tindre el privilegi de vore jugar en Mestalla al 'pelusa', quan va vindre amb el Barça en l'any 82, i ens va clavar un gol. Una manera de saber si un jugador és bo o no, és quan el veus en directe com controla un baló. Vos puc assegurar que mai he vist un jugador que tocara el baló amb tanta classe com Maradona. Un crack irrepetible. Amunt!


Más opiniones de Paco Lluís

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...