Diumenge dia 7 de gener. Torna la competició després de Nadal. El benjamí E del Malilla en les seues instal·lacions al benjamí del Jules School i es dóna una circumstància que, per desgràcia, ja s'està convertint en habitual. L'equip visitant no té prou jugadors. Ha aplegat a Malilla amb soles set futbolistes en condicions de jugar -té un altre xiquet vestirt de carrer però no està en condicions de jugar- i es produeix un gest especial que no és cap casualitat.
El Malilla, segons expliquen des de la mateixa entitat, té una filosofia de club fixada per la qual, quan es dóna aquesta circumstància o qulasevol pareguda, ells es reduïxen el nombre de jugadors dins del terreny de joc fins a igualar les forces numèriques amb el rival... i així feren en aquesta ocasió.
Quan ens preguntem pel motiu que du al club a fer açò, la resposta és clara i ràpida: «Per a nosaltres el resultat no és el més important».
Varen perdre
Prova d'eixa afirmació és el fet que eixe partit en el qual el Malilla tenia dret legal a jugar amb un xiquet més que el seu oponent va finalitzar amb el marcador de triomf per a l'equip visitant, el Jules School, per 1-3. El Malilla, dirigit per Vicent Sabater, podia posar a un jugador mé... però no ho va fer. Preferiren ser fidels al seu particular ‘fair-play’ i això es la mostra més evident de que el joc net no es negocia al barri de Malilla. És una forma d’entendre el futbol base.
