L'Europa League i el títol en 90 minuts a quatre bandes

Beneïda disjuntiva. El Vila-real, amb la seua presència a Europa ja assegurada la pròxima campanya siga en la competició que siga (Champions, Europa League o Conference League poden ser), es planta en Valdebebas per a ser un dels jutges de LaLliga, però ho fa a més en vespres del que serà el partit més important de la seua història. És cert que en funció del resultat de la cita el conjunt dirigit per Unai Emery té la possibilitat de ficar-se a Europa League (que no és el mateix que la nova Conference League, la qual recorda inevitablement i encara que solament siga una miqueta a l'efímera Intertoto), encara que per a açò necessita com a mínim puntuar i que altres resultats li somriguen. Solament per això en altres circumstàncies valdria la pena posar tota la carn en l'asador en Valdebebas davant un Reial Madrid que es juga ser campió, però si ponderes pros i contres, riscos i beneficis, el sentit comú diu que el Villarreal eixirà hui a competir, però també pareix lògic que reserve efectius per a la final de Gdansk.

Unai Emery va prendre ahir la paraula per a defendre l'honorabilitat de la proposta que farà l'equip en Valdebebas: «En la conversa que hem tingut, hem parlat del respecte a la competició, el respecte a tots els rivals i això ens porta a jugar estos tres punts de gom a gom i amb la idea de guanyar per a estar a Europa. Ens juguem coses molt importants en este partit davant el Madrid, i volem guanyar-ho». Explicarà el tècnic d'Hondarribia en la cita amb les baixes de Juan Foyth, Vicente Iborra i Samu Chukwueze, encara que de l'últim va apuntar que «va millor» abans de passar de gairell sobre l'històric compromís del pròxim dimecres davant el Manchester United, equip al que va comparar amb el mateix Reial Madrid: «Són dos equips molt parells i tenim el repte de respondre'ls en el camp i veure com podem fer-ho». Els que tornen són Rulli, Mario i Capoue després de les seues sancions.

Comiat?

En el Madrid, Zidane recupera a Varane i Ramos, encara que l'important, al marge de la lluita pel títol, està en les paraules d'ahir del francés: «Vull moltíssim als meus jugadors, ells en el camp m'han salvat, ho han donat tot sempre en cada partit. Els estaré sempre molt agraït. Que pensen que he de seguir és molt bonic com a entrenador». La veritat és que sonen una mica a comiat, però el francés seguix sense anunciar que se'n va.