Tots amb la selecció.
Tots amb la selecció

El creixement de la Selecció espanyola femenina o la llista per al Mundial que Jorge Vilda fa anys que cuina

Scroll down.
  • Text: Alberto Gómez
  • 13 juny 2023

La Selecció espanyola femenina afronta aquest estiu el tercer Mundial i, malgrat la seva falta d'experiència, és una de les candidates a arribar lluny a la cita d'Austràlia i Nova Zelanda

“El 2007 vam entrar a la RFEF amb un projecte per arrencar el futbol femení creant la Selecció espanyola femenina sub-17, que fins aleshores no havia competit. Vam fer una anàlisi del que teníem i del que hi havia a l'estranger. Aleshores, les nòrdiques -juntament amb Alemanya- eren les dominadores. Nosaltres no podíem competir a curt termini amb elles físicament, però teníem molt de talent futbolístic i vam començar a seleccionar partint d'aquesta base sabent que en uns anys aconseguiríem les millors en la parcel·la física i, per tant, en l’àmbit futbolístic”. Jorge Vilda (Madrid, 1981) tenia un pla al cap quan va ser contractat per la Reial Federació Espanyola de Futbol fa 16 anys. Sembla haver-lo realitzat tenint en compte que Espanya femenina posseeix el planter més reeixit del món i que la Selecció absoluta ha ascendit en aquests anys del lloc número 20 al sisè actual.

Vilda és seleccionador nacional femení i director esportiu de futbol femení de la RFEF. Pocs tècnics tenen la seva experiència i encara que el seu esport viu en una 'dictadura' permanent del resultat, l'actual directiva de la Federació va entendre quan va arribar el 2018 que en aquest procés calia analitzar d'on es partia per traçar una línia ascendent amb èxits a mitjà i a llarg termini, com està sent així: Espanya Sub-16 és la vigent campiona del Torneig de Desenvolupament, Espanya Sub-17 és l'actual subcampiona d'Europa, Espanya Sub-19 és la vigent campiona d'Europa, Espanya Sub-20 és l’actual campiona del Món i la Selecció absoluta, en el seu tercer Mundial de la història, parteix com una de les candidates a la cita d'aquest estiu a Austràlia i Nova Zelanda.

La llista de jugadores convocades a aquesta cita mundialística connecta els èxits comentats anteriorment: “El 99% de les jugadores de la Selecció absoluta han passat per totes les categories inferiors”, apunta el seleccionador nacional. És una llista que s'ha estat preparant a foc lent durant anys, des que cadascuna es va vestir per primera vegada amb la Roja.

Palmarès Selecció espanyola.

Palmarès Selecció espanyola
Palmarès Selecció espanyola



La curta experiència en Mundials

“Encara que anem esglaó a esglaó i malgrat que només sigui el nostre tercer mundial, som molt ambiciosos i exigents”, comenta Vilda. Espanya va disputar el primer mundial el 2015 i no va passar de la fase de grups i en l'últim va perdre per penals a vuitens contra les que finalment acabarien guanyant el títol, els EUA. També en la passada Eurocopa va caure a quarts davant les que després van ser campiones, Anglaterra, que eren les amfitriones -i Vilda no va poder comptar per lesió amb tres jugadores com Alexia Putellas (Pilota d'Or), Jenni Hermoso (Pilota de Plata) i Salma Paralluelo-. Recentment, van doblegar les campiones del món, els EUA, a Pamplona i la victòria va suposar assolir el lloc número 6 del rànquing FIFA, prova que ja hi són, malgrat que Espanya sigui una selecció 'nova' i sense una experiència com la majoria de les seves rivals.

A partir d'aquí es vol pujar un nou esglaó, assolir una final amb la Selecció absoluta femenina. Aquesta que en categoria masculina va trigar tant a arribar… “Les sensacions són tan bones i hi ha tant talent a la Selecció espanyola que et porta a l'optimisme, però no cal perdre el nord perquè només es tracta del nostre tercer mundial”, reposa Jorge Vilda , i és que hi ha intangibles relacionats amb l'experiència que tenen el seu pes, com també es va poder veure a la recent final de la Copa de la Reina entre el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid.

Èxits Selecció espanyola femenina
Play Vídeo
Èxits Selecció espanyola femenina - 🔴RFEF

Amb l'actual progressió, la Selecció espanyola femenina s'ha guanyat el respecte internacional els darrers anys. En les categories inferiors per la quantitat de títols conquerits i en l'Absoluta per l'ascens al rànquing FIFA: quan Vilda va ser nomenat seleccionador Espanya ocupava el lloc número 19, quan l'actual directiva va aterrar a la RFEF ja era al lloc número 12 i ara, amb la forta aposta i inversió realitzada per Luis Rubiales i la seva directiva, s'ha aconseguit el sisè lloc. L'últim cop de puny a la taula va ser l'esmentada victòria davant els EUA. No només van vèncer, sinó que van sotmetre les campiones del món sense marge de maniobra. “Això genera un respecte entre les rivals abans d'enfrontar-se amb nosaltres perquè saben que s'ho passaran malament. A més, també és un orgull que hi hagi declaracions de reconeixement per part d'aquestes jugadores i entrenadores rivals”, indica l'entrenador madrileny.

Fora de la Selecció, aquesta progressió del futbol femení espanyol s’acompanya amb el fet que l'actual campió d'Europa de clubs sigui el Barça, que hi hagi jugadores que any rere any van estant a l'onze ideal de la FIFA o que l'actual Pilota d'Or sigui també espanyola. Aquestes fites “et parlen del nivell de la Selecció”.

La llista que ha donat Jorge Vilda per al Mundial és la conseqüència d'aquesta evolució i desenvolupament dels darrers anys. Com va esmentar anteriorment el tècnic, “el 99% de les jugadores de la Selecció absoluta han passat per totes les categories inferiors”. I aquest procés de formació comença amb l'important treball que té la RFEF amb les federacions territorials, sobretot, a la sub-15, sub-16 i sub-17. “És molt important l’ajuda de les seleccions territorials. Tenen els seus respectius seleccionadors per a categoria i un coordinador amb qui mantenim contacte permanent. Realitzem dues reunions anuals presencials i per a cada campionat els traslladem la informació i les necessitats del que estem buscant”, explica Vilda.

Com captar la jugadora d’un petit poble

En aquest punt, “parlem de model de joc, de com entrenem determinades jugades -com la pilota aturada-, o com fem l'anàlisi dels rivals. No imposem absolutament res, però mostrem la nostra feina, necessitats i filosofia i ells ens ajuden traslladant el nostre model a les seves seleccions respectives. Aquest filtre de les territorials és bàsic perquè ens ajuden a arribar, per exemple, a la jugadora de futbol mixt que viu en un poble petit on nosaltres és impossible que poguéssim arribar. Ells detecten aquest talent i arriben fins a les darreres ramificacions on neix el futbol femení a Espanya”. La narració del seleccionador nacional uneix directament tot l’èxit de les diferents seleccions nacionals amb la tasca clau de cada territorial.


“Gràcies a aquesta comunió entre RFEF i Territorials, juntament amb el campionat territorial (en què la RFEF inverteix 2 milions d'euros) realitzem un ‘scouting’ molt exhaustiu pel qual podem afirmar que és pràcticament impossible que se'ns escapi talent. És molt difícil que no tinguem controlada una jugadora amb nivell per ser internacional. I ho aconseguim gràcies a aquests seleccionadors i les territorials”, recalca Vilda.

Els tres pilars del futbol femení a la RFEF

A partir d'aquesta tasca amb les territorials, la RFEF plasma un model i metodologia en un perfil de jugadora determinat. Aquest model, metodologia i perfil ha estat clau perquè Espanya hagi assolit potències mundials del futbol femení en temps rècord. En què consisteix cadascuna d'aquests tres pilars?

El model (l'essència):

“El model és la nostra essència i filosofia i està plasmat per escrit al nostre decàleg futbolístic. A partir d'aquí elaborem tot el seu desenvolupament perquè és una cosa que evoluciona, sense perdre'n l'essència. El futbol va canviant i nosaltres intentem estar a l'avantguarda i ens anem adaptant. La nostra idea és la de fer un futbol d'atac, ens agrada dominar i estar al camp contrari. Tenir la possessió, sotmetre els equips i que es vegi reflectit en ocasions de gol. Aconseguim estar permanentment atacant fent una pressió molt alta. La pressió després de pèrdua és innegociable a totes les nostres seleccions.

L'objectiu en categories de formació és fer créixer les jugadores competitivament i intentar guanyar partits i tornejos jugant d'aquesta determinada manera. Si podem formar des de l’èxit, millor”, resumeix Vilda.

La metodologia (els mitjans):

Tota la gent que fitxem per a ‘staff’ o cos tècnic creu en aquest model de joc, el qual ens ha demostrat que té efectivitat al llarg d'aquests darrers anys. És la forma de jugar que considerem com 'jugar bé a futbol', però això nosaltres... No és millor ni pitjor que altres, però és en el que creiem i quan fitxem perfils de persones han de creure en aquesta filosofia.

Per a Austràlia i Nova Zelanda 2023, Espanya viatja amb un ‘staff’ de 24 persones, el mateix que el de la masculina. Les seleccions femenines de la RFEF compten amb analistes, psicòlegs esportius, tutors d’estudis, coordinador de seleccions i ara hi viatjarà un nutricionista per primera vegada en un mundial.


A més, per al dia a dia s'han implantat noves tecnologies per a l'anàlisi pròpia i del rival usant plataformes com HUDL, INSTAT o WYSCOUT; programes d’edició de vídeos del màxim nivell; ús de dispositius WIMU per a anàlisi del rendiment propi; mitjans audiovisuals com càmeres portàtils, fixes i automàtiques…

Que després de la Covid haguem estat campiones d'Europa sub-19, campiones del Món sub-20, subcampiones d'Europa sub-17, campiones sub-16, classificació al Mundial sense derrotes de l'Absoluta… és fantàstic. Això parla molt bé de la gestió i els mitjans de la Federació perquè poguéssim seguir entrenant en les millors condicions possibles”, comenta Jorge.

Tot plegat ha influït a l'hora de crear una imatge de respecte per Espanya i no només amb l'Absoluta. Des de la sub-15 -hi ha un recorregut d'uns 8 anys- hi ha una formació contínua com a persona i com a futbolista dins d'un model de joc i una metodologia que s'aconsegueix a través de xerrades, entrenaments, vídeos… per jugar i competir de la manera que es desitja.

El perfil ideal de la jugadora:

S'ha dibuixat un perfil de jugador ideal per a cada posició. Actualment hi ha unes 100.000 llicències femenines a Espanya i des de sub-15 ja se seleccionen aquelles jugadores que tenen potencial d'acabar sent el perfil de jugadora requerit. “Una futbolista pot ser internacional amb 13 anys i això parla de l'experiència en el procés formatiu i competitiu que pot desenvolupar. Ara tenim clubs que lluiten per la Champions i tornejos importants, però fins fa uns quants anys l'única experiència internacional era a través de la Selecció”, contextualitza Vilda.

Jorge ha estat protagonista de tot el desenvolupament del futbol femení a Espanya i creu que està preparat per pujar un nou esglaó competitiu al màxim nivell… una situació que es va començar a cuinar fa 16 anys, amb aquell pla per assolir les “potències dominadores”.