Màxim nivell.
Màxim nivell

La Final Four més gran i la dada del creixement “a passos de gegant” del futbol platja a Espanya

Scroll down.
  • Text: Manu Nieto
  • 20 july 2023

L'aposta de l'actual Junta Directiva de la RFEF pel futbol platja ha aconseguit multiplicar per 5 el nombre de llicències en quatre anys (pandèmia pel mig)

L'espectacle més gran del món del futbol platja acaba de finalitzar a Cadis, amb el torneig dels tornejos: la Final Four masculina i femenina que han conquerit el Recreativo de Huelva i el CD Higicontrol Melilla, respectivament. És estiu, el moment en què més competicions sobre la sorra es desenvolupen i és que ben aviat tindrà lloc la Copa Federació i tot està a punt per als Campionats Nacionals de Seleccions Autonòmiques. Però aquí ni comença ni s'acaba el futbol platja. El seleccionador nacional masculí, Christian Méndez, assenyala que aquest esport “creix a passos de gegant” i amb ell un calendari que a Espanya ja va d'hivern a tardor. Les dades no enganyen: en quatre anys s’ha multiplicat per cinc el nombre de llicències. I, com assenyala el president de la comissió nacional de futbol platja de la RFEF, Diego Martínez, el futur es dibuixa amb “jugadors específics de futbol platja”, que no s'hagin desenvolupat en cap altra superfície.

La Final Four del futbol platja nacional potser pot ser considerat com el torneig de clubs més important de tot el món. Jugadors espanyols internacionals com Camacho o Fernando Guisado, Domi, Arias, Óliver, Batis, brasilers com Gerlan i Edson Rocha, Serginho, japonesos com Takuya… A la final entre l'equip andalús i el Llevant era difícil no trobar algú que és o ha estat internacional. Al quadre femení passa el mateix amb Adriele Rocha, millor jugadora del món, i les dues finalistes Andrea Mirón i Bárbara Colodetti, com a millor exemple de la qualitat que hi havia sobre la sorra de Chipiona i Rota, on han tingut lloc els partits. La final, per cert, va ser entre els considerats dos millors equips del món: Higicontrol i Cacereño.


La Final Four és la màxima expressió de la cúspide del nostre futbol platja, la qual està formada per deu equips a Primera femenina i uns altres deu a Primera masculina. Després de la Lliga regular, els quatre primers classificats van a l'esmentada Final Four i els dos últims baixen a Segona (formada per tretze equips a la masculina i vuit a la femenina).

“Tant amb els jugadors com amb les jugadores, Espanya gaudeix de molt bona salut en futbol platja. Els equips més potents internacionalment s'hi fixen i som un referent. A nivell intern s'està creixent amb la professionalització de la competició, que s'està començant a trobar la creació de Primera i Segona -en masculí i femení-, cosa que també està servint d'atractiu perquè vinguin importants jugadors i jugadores a la nostra lliga i potenciïn la Lliga. Tot plegat fa que el nostre esport creixi a passos de gegant i no només parlem d'un futbol platja d'època estival… La competició comença al febrer i acaba a l'octubre, també gràcies al bon clima que tenim”, comenta el seleccionador espanyol, Christian Méndez, donant algunes claus de les millores realitzades per propiciar aquesta evolució.


Les llicències s'han multiplicat per 5

Cada cop hi ha més jugadors i jugadores de nivell que expressen el seu futbol platja a Espanya perquè s'està estenent una cultura del professionalisme que va arribant als diferents clubs i que es promou des de la Reial Federació Espanyola de Futbol. La política duta a terme per l'actual junta directiva de Luis Rubiales, a la presidència des del 2018, es tradueix també en un increment de l'interès per practicar el futbol platja i ja s’han multiplicat per cinc les llicències des de la seva arribada. El 2018 no arribaven a 400 les fitxes federatives i actualment se superen les 2.000. Encara més meritori si es té en compte la frenada el 2020 i el 2021 com a conseqüència de la pandèmia.


L'exemple de professionalització al Màlaga CF

D'acord amb el nivell assolit hi ha l'exemple de qui ha aconseguit l'ascens directe a Primera masculina: el Màlaga CF, amb sis jugadors internacionals a les seves files, entre ells Salvador Ardil Navarro 'Chiky' (seu ha estat l'elegit Millor Gol de l'Any passat a la Gala Beach Soccer Stars, a més de ser nominat al Millor Jugador de l'Any). L'altre equip que puja a Primera masculina, l'Atlètic Torroxeño, també compta amb una plantilla plena d'internacionals. Qualitat a dojo que es tradueix en espectacle per a l'aficionat que, com a la sorra, també creix en nombre.


Seguim pronunciant noms: els espanyols Andrea Mirón (finalista a Best Player el 2021 i 2022), Carol González (Millor Jugadora del Món el 2019), Lorena Asensio, Francisco Jesús Donaire (Best Goalkeeper el 2014 i finalista el 2022), Antonio Mayor, Eduard Suárez o Miguel Ángel Santiso amb estrelles estrangeres com les angleses Molly Clark (Best Player 2021), Katie James i Hannah Short, el brasiler Catarino o el japonès Takaaki Oba són altres dels il·lustres que també competeixen a Espanya.

La importància de sembrar en la base

Més enllà de l'elit, l'aposta de la RFEF comença per un fort desenvolupament i treball de la base amb l'organització de quatre campionats nacionals de clubs de base -aleví, infantil, cadet i juvenil- i sis Campionats Nacionals de Seleccions Autonòmiques, on destaca la implicació i esforç per part de les federacions territorials perquè es doni l'èxit que està tenint:

  • Absoluta i Sub-19 femenina (Melilla del 24 al 26 de juliol)
  • Absoluta i Sub 19 masculina (Cadis del 28 al 30 de juliol)
  • Infantil i cadet masculina (Alcaracejos i El Viso) ja disputats i en què van acabar campions Galícia, a la categoria cadet, i Regió de Múrcia, a infantil.

Amb aquest panorama tan prometedor, Diego Martínez, president de la comissió nacional de futbol platja de la RFEF, considera que “la valoració actual és molt positiva perquè la participació s'ha augmentat durant la temporada tant de clubs com de seleccions. Aquest creixement s’ha basat en l’aposta de les federacions territorials pel futbol platja, sense la seva col·laboració no podríem continuar avançant i, de fet, hi ha campionats alevins, infantils, cadets i juvenils (els esmentats anteriorment) que representen el futur del nostre esport”.

El president, a més, assenyala el futur del futbol platja precisament en la construcció d'una base sòlida i des d'edats primerenques: “L'objectiu en l'elit a curt i mitjà termini és que tots els jugadors de futbol platja siguin específics de futbol platja; avui dia n'hi ha alguns, però la majoria procedeixen de futbol o futbol sala. Pretenem que es neixi i es creixi des del futbol platja. En aquest sentit, crearem ja les seleccions benjamins de futbol platja. I també volem augmentar el nombre d'entrenadors de futbol platja, cosa que serà clau per evolucionar en la qualitat dels jugadors”.

Conceptes bàsics del futbol platja:

El camp ha de fer entre 35 i 37 metres de llarg i entre 26 i 28 metres d'amplada. Es desenvoluparà en una superfície llisa de sorra, anivellada i per a competicions internacionals la sorra ha de ser de gra fi.

Cada partit consta de tres períodes de 12 minuts i els descansos entre cadascun no han de ser més de 3 minuts. Cap partit de futbol platja pot quedar en empat (excepcionalment a les nostres lligues regulars sí que es contempla), si això passa s'afegeix un temps de 3 minuts, seguit d'una tanda de penals per definir un guanyador.

Puntuació: 3 per victòria en temps regular, 2 en pròrroga, 1 en penals.

El temps del partit es para quan un jugador està lesionat o si l’àrbitre assenyala un tir lliure directe o un penal.

Cada equip consta d'un màxim de 5 jugadors, un serà el porter i el partit no es podrà iniciar o serà suspès si hi ha menys de tres jugadors al camp. Cada equip pot tenir 7 jugadors suplents i el nombre de canvis és il·limitat.