S’acaba el temps en Primera

Ser o no ser, creure o no creure... Oh, quin recurs més avorrit! Què bastiríem amb els tòpics, en concret amb eixe tòpic, sense William Shakespeare? I al remat, qui creu en res? ¿Aquell que està en algun lloc idoni o aquell que ens caldria que creguera? Qui creurà fins a l’últim segon de la temporada 2025-2026 de la Lliga F Moeve? ¿Aplegarem a eixe instant en què el calendari i els minuts t'embafen, o ho haurem donat abans tot i no ens quedaran ni els nervis dels últims noranta minuts de la lliga? Cinc partits (amb el de hui) que són l’últim malson abans de la pèrdua definitiva dels somnis o de la continuació in extremis d’una situació deportiva, social, empresarial… que, s’ha vist dia a dia, no és suficient per a estar en Primera sense patir o, pitjor, sense abandonar els llocs de descens des de l’inici de la lliga en agost de 2025, cosa que, per al Llevant UD, és una tragèdia, tot i que no pareix que als que manen els importe.

Contra la SD Eibar, la desgràcia s’ha instaurat en Ipurua abans d’arribar al minut de joc. Una falta d’entesa llevantinista, un rebot que cau on més mal podia fer, i Iara ha marcat l’1-0 amb què ha acabat la primera part. Des d’eixe primer gol, i colp, de l’encontre, fins al minut 45, un domini total del Llevant UD, amb una SD Eibar desapareguda, llevat d’una pilota picada de Carmen Álvarez, sola davant Coronado, i que ha eixit alta. Treballar cansa, generar ocasions cansa, escriure sobre ocasions errades cansa també. I s’han acumulat com globus en el cel d’una festa per a la xicalla. I així Ari Arias, Eva Alonso (molt punyent en l’atac), Ana Franco, Inés, Gema, Carol… han intentat batre la internacional basca. I ha sigut la saguntina qui ha gaudit de la millor oportunitat en el minut 34, després de la pena màxima assenyalada per la col·legiada davant una clara espenta a Ari Arias. Però el xut, ras, sense força ni picardia, l’ha detés Astralaga, qui s’ha convertit en la referència de la SD Eibar, al costat de Carmen Álvarez, protagonista de les escasses ocasions de les basques.

La segona part ha començat amb ocasions per als dos equips: Ana Franco, en el minut 47, d’una centrada lateral; i Iara, que s’ha quedat sola davant Coronado, en el 51’. La sensació, la mateixa: domini del Llevant UD, aproximacions que cada vegada resultaven més perilloses, però també les arribades de Carmen Álvarez… L’empat podia trobar-se a prop, però Astragala, i la falta de resolució de les llevantinistes, ens feien esmolar les ungles i cargolar-nos en el seient, perquè el temps s’esgotava, i augmentava l’angoixa. Però d’una falta discutida, en la frontal dreta de l’atac de les guipuscoanes, Garazi ha aconseguit el 2-0 en el minut 78 amb un gol per tot l’escaire. ¿No tot estava perdut? Un penal a Alharilla, concedit després de revisió, ha suposat el segon xiulat a favor de les valencianes, que, ara sí, Inés Rizo ha convertit en el 2-1 definitiu, amb un xut centrat, a mitja altura i potent. Però el Llevant, en els peus d’Inés ha tingut l’empat dos vegades consecutives, en el 88’, en allò que era un gol cantat, a boca de canó, però la davantera ha trepitjat malament o el peu li ha crescut, puix la pilota se li ha quedat darrere i amb ella les esperances…; i en el 90’ ja amb més desesperació que fe, s’han difuminat quasi del tot.

Poques vegades en la temporada el Llevant UD ha creat tantes ocasions de gol com hui, amb un domini esplèndid, i amb una SD Eibar que demostra per quina raó es troba quart des de la cua: aprofiten resolutivament les poques ocasions de què disposen, i no són capaces de crear joc i imposar-se en el centre del camp, que ha pertangut, sempre, a les llevantinistes. Al capdavall, nova derrota del Llevant UD quan queden 12 punts en joc i la salvació està, com a mínim esta jornada, a 6.

S’acaba el temps de Primera, tristament, i s’acaba amb la constatació que mai s’ha volgut capgirar esta situació. ¿Vendre la secció femenina del Llevant UD? Lol! I qui la voldrà comprar? El comprador que la compre bon comprador serà.