Triangle, L1 i quadrat

Recorde quan vaig descobrir a Cavani allà pel 2007. Campionat Sudamericà Sub’20 on l’ara ‘7’ del València CF va ser el màxim golejador. Aleshores, jo era un xaval que vivia el futbol internacional amb la passió de periodistes especialitzats en la matèria. Cada nova estrela que sorgia, era fantasia per a mi, però només era un adolescent sense cap meta, ni mitjans per a poder parlar d’ells. El que sí que tenia era el ‘Pro Evolution Soccer’. Un videojoc de futbol que era el racó on creava la ficció del que seria el futur d’aquelles promeses apuntades en negreta.

Des que el ‘Matador’ va entrar en la meua vida, vaig anar a buscar-lo. ‘Lliga Màster’ amb l’USC Palermo, on Edi ja portava el ‘7’ a l’esquena. De veres, no sabeu la barbaritat de jugador en què es convertia. No hi tenia cap dubte. Cavani al València, hi repetia per totes bandes. Imagineu-vos el que va significar l’últim mercat de fitxatges. Una quinzena d’anys després, el somni es complia.

Al Sadar no vaig poder evitar rememorar eixa època. En el moment que Cavani va veure el desmarcatge de Kluivert, la ment sem va traslladar al comandament de la PlayStation. Triangle d’Edinson, és a dir, assistència en profunditat, i L1 i quadrat, definició ‘picada’ de Justin. Jugada impecable en la vida real i la virtual. Una connexió nova entre rats penats, però que guarda similituds en la línia temporal.

Quan Cavani emprenia les primeres trepitjades professionals a Danubio, el pare de Kluivert fitxava pel València CF. Temporada 2005/2006. L’expectació de l’arribada de Patrick aombrava la del que seria una verdadera llegenda, David Villa. Encara que el neerlandés no va deixar un record per a la història, en el debut a Mestalla va esperançar amb un gran gol contra el Gante a la Intertoto.

Ara, el fill ha igualat al pare. La primera volta que ocorre a Mestalla. Un llegat del qual els valencianistes estem orgullosos. Que genera il·lusió. De pares a fills, se sol dir com a herència de sentiment. Un lema que es demostra en el dia a dia dels blanc-i-negres. En accions com les renovacions d’Hugo Guillamón. La pertinença a un escut. La fidelitat a uns colors. L’estima que es guarda pel passat i, de sobte, apareix en el present per a donar-te alegries que t’eleven del sofà. Només queda el gol de Cavani i el cercle s’haurà completat. Bo, el cercle no, ja que eixe era el botó per a centrar. Millor L1 i quadrat, i a somiar en l’uruguaià golejador del Sudamericà.