El ‘6’ com a punt de partida

No he conegut un València CF que funcionara sense la figura d’un ‘6’. Un perfil bregador i destructiu que sempre connecta amb la grada. Albelda és el màxim exponent, però no cal anar-se’n tan lluny. Coquelin o Kondogbia complien amb esta tasca. Des del seu adeu, afició i equip troben a faltar esta figura. Tots els entrenadors ho han demanat i Gattuso no és l’excepció. Amb la lesió de Nico, el club ha de reaccionar per a dotar a l’italià de ferramentes i arguments per a no adormir-se altre any en meitat de la taula.

Tot i que el tècnic va ser previngut quan disposava de Guillamón i Nico com a sisos, l’absència del gallec obliga moure’s amb urgència i rapidesa en el mercat. Entre tots els migcampistes no superen els vint-i-dos anys i això es tradueix en no tindre eixe jugador que amansisca els partits quan marxes per davant. L’entrada al nou any podia fer créixer l’expectativa amb cotes més altes, però de sobte, Vila-real va ser altra galtada de realitat.

Ben és cert que el perfil que busca Gattuso és d’un ‘6’ creatiu i organitzador. Almeida serà la solució temporal, però el mateix entrenador ha afegit que vol un jugador experimentat. La Supercopa s’apropa, els temps constreny i és l’hora de fixar. Els ‘ok’ de Peter Lim no poden ser un suplici etern. Açò és un equip de futbol i el mercat es mou. Que deixen treballar a Corona. Que tinga llibertat per a planificar.

Els recursos del València CF no poden estar segrestats per a engreixar l’entramat econòmic de Mendes. Si hi ha diners, cal treballar el mercat i no deixar-ho córrer a la sort d’un mercader. Si no hi ha capacitat per a comprar, hi ha més opcions per a dotar al planter de major competitivitat. Noms i noms ressonen, encara que sembla més una cortina de fum mentre transcorren els dies i han passat quasi dos mesos des de l’aturada pel Mundial. L’últim, Nández, com a l’interior pel qual sospira Gattuso. «Força, ganes, carrera i experiència», és la definició del que vol l’italià. És que no s’adonen els que manen?

Amb tot açò, no m’estranya que Gattuso haja reculat amb la situació de Jesús Vázquez. La Nucia va ser l’exposició que el canterà necessita partits. Ho va manifestar Rino, però la sensació que transmet és que l’entrenador no vol pillar-se els dits. Una por perquè no duguen cap peça i el planter tinga menys recursos. Hui en dia, són mínim tres reforços. Pivot, interior i extrem. Són números. Es diu doblar posicions. L’actuació de Kluivert també ho va reflectir. El neerlandés és un perfil que millora per dins i no una variant que amplie espais als costats com Lino o Castillejo. El valencianisme suplica fitxatges per a no quedar-se darrere. És el moment d’obrir els ulls i delegar amb els professionals que saben funcionar al mercat.

Suscríbete para seguir leyendo