Rius de gent al càntic de grans nits

Quan ara em pregunten pel València CF, el meu semblant és diferent. Somriure rescatat. M’encanta este Mestalla. El gegant adormit ha despertat. El que abans era catàstrofe, ara és esperança a escala esportiva. Baraja ha creat una atmosfera de grans cites que et transporta als millors moments. Una teranyina que t’atrapa per a portar en braços a l’equip. No és pel joc, ni és orgull. És supervivència. La situació classificatòria ha florit l’instint més visceral i això es trasllada a la gespa. Llàgrimes de tensió. Crits innombrables. Pressió sense control sobre rivals i cos arbitral. El ‘Pipo’ alça els braços i es converteix en el director d’orquest ra d’un estadi que muda la pell de cada criatura asseguda en dimoni. Jerarquia infernal amb uns súbdits que no paren d’encoratjar. El factor Mestalla, recuperat. Ho va dir Gayà. «Amb ells som capaços de guanyar-li a qualsevol», va declarar el capità a la ràdio del club. Només cal aguaitar al vomitori i deixar-se fluir dins dels rius de gent que s’acomiada del temple cantant a cada partit. Un fins ara al so de «som la força del València». Com en les grans nits. Senyal inequívoc que Baraja ha tocat en la tecla anímica. Fora del descens es viu més tranquil, però ni molt menys açò ha acabat. La moral dels jugadors i la grada està recarregada. Ara, cal anar a més. Parlar de futbol ja és una evolució cap al camí correcte. Encertar entre Hugo Duro, Cavani o els dos. El màxim golejador o el més sacrificat. Buscar la porteria a zero com a visitant. Toca un dels estadis més difícils els darrers anys. Punt d’inflexió el 2022 amb Bordalás. Una remuntada d’hecatombe en una segona part que feia presagiar el que ha passat enguany. Falta d’efectius de pes maquillats per la sensacional trajectòria a la Copa.

Toca tornar al fang. Ofici, com els tres minuts i mig perduts en el descompte amb Osasuna. És la manera de tornar a treure punts fora de casa. Mestalla no ho és tot. Confiança en el temple sense deixar de banda cada oportunitat. Siga quin siga el rival. Barcelona va ser el primer episodi de l’efecte ‘Pipo’ com a visitant amb un València CF que no es va acovardir. És l’estela a seguir. Més encara quan esta jornada es repeteix la circumstància de la setmana passada. Almeria-Cadis i Getafe-Sevilla. Que se’ns siga igual de bé.

Suscríbete para seguir leyendo