Capital? València

Sabeu això que ve el mes de juliol i, de forma ininterrompuda, Gandia es plena de madrilenys? O això de quan aplega agost, estàs en qualsevol lloc a la costa del Mediterrani, i entre alemanys, holandesos i anglesos escoltes un “mazo”? Recorde estar a Xàbia en els meus amics fa un parell d’estius, fent plans de xavals de dènou anys, els que teníem, i l’endemà al matí preguntar: pot ser que ens trobarem més madrilenys que altra cosa? Igual que la costa mediterrània, el futbol valencià també està de moda en la capital. I de quina manera. Com mai s’ha vist.

La cantera del Reial Madrid és, segons el CIES, l’acadèmia més productiva de tot el món: 166 futbolistes ha aportat a les 5 principals lligues en els últims vint anys. Ara, ja que això és una columna i no un reportatge, dic la meua opinió sincera, com sempre: obviant el gran treball que fan allà, possiblement amb la millor captació d’Espanya, no crec que siga el lloc ideal per a un jove en potencial d’elit absoluta. És un fet que no els brinden pràcticament oportunitats al primer equip i solen eixir d’allí, siga cedits o en recompra. El Bernabéu no mira cap a Valdebebas: Asencio, l’únic en botar del filial al primer equip.

El punt central d’aquesta columna és mostrar els valencians que destaquen allí, perquè ho fan de forma exagerada. I no per ser ‘Made in Terreta’, de fet hi ha vora uns 10 valencians formant-se allà actualment, sinó perquè reialment són dels projectes més seriosos de tota ‘La Fàbrica’, i són d’ací. Chema Andrés, Jesús Fortea, Joan Martínez i Marco Company. Encara que Quique Ribes, central titular al Castilla, està fora del focus mediàtic i no l’hem de perdre de vista.

Avís per a navegants: si algú busca comparacions amb futbolistes que ja són professionals, o una columna donant per fet que seran estreles mundials, ací ningú ho trobarà. Cada jugador és un món, i cadascú té el seu procés. Parlem de present. Ja vaig escriure una columna sencera, exclusivament d’això, fa dues setmanes. Comencem.

Chema Andrés (2005) és el primer i el més “veterà” d’aquesta columna. Els primers passos a València, i els primers passes al Bétera CF. Moltes vegades pense que cada vegada és més ‘multiús’ la posició de migcampista, i que cada vegada es veu menys eixa figura posicional… doncs ací està Chema per a recordar-nos que, encara que isquen menys ‘tradicionals’, són d’un potencial excel·lent. Sobretot si aquest futbolista veu el joc de cara. Fa seu el cercle de migcamp.

Va ser el timó d’Espanya a l’Europeu Sub-19 de 2024 i, per a mi, la seua major virtut és que el seu cap pensa molt més ràpid que els altres. I quan un jugador té la virtut de fer amb les botes el que pensa al cervell amb la mateixa velocitat i precisió… és ‘mel de romer’. Per ficar un ‘rating’ de potencial: 8.5/10. Brúixola.

Un altre que ara és candidat a destacar en la Sub-19 és Jesús Fortea. Junt amb Hèctor Fort, un any més major, pense seriosament que és el projecte més gros de lateral dret en clau nacional. I em considere molt prudent per a afirmar aquestes coses. Tècnicament sabreu com és, hi ha mil tweets o vídeos. Per això estic ací: per a oferir-vos altre enfocament.

Ha cremat etapes al Reial Madrid i a la Selecció Espanyola: en els blancs va començar la 22/23 com a cadet de segon any i va acabar jugant al Juvenil Divisió d’Honor, en gent 2-3 anys més major. A la Sub-17 de 2022, corresponent al 2006, ell i Lamine Yamal eren els únics avançats. Tampoc penseu que estic dient que tenen el mateix potencial, que ens coneguem. L’altre és únic en el món. Keep calm.

A Santa Anna, on va començar a marcar gols com a davanter, li recorde fer coses que no havia vist fer a cap xiquet en directe. “El de la ‘meleneta’ que és tan bo i juga en Carlitos”, així ens referíem a ell en l’equip d’alevins del poble, ja que sempre jugavem després d’ells. En futbol 8 destaquen molts xiquets, i la tendència és anar baixant, però la trajectòria de Jesús és: Albal, Llevant, Atlètic de Madrid i Reial Madrid. També internacional. Nyas. 9/10. Diamant en brut.

De l’Horta Sud a la Ribera Alta. Joan Martínez, d’Alginet, és junt amb Andrés Cuenca, de ‘La Masía’, el central que més expectació em crea de les inferiors d’Espanya. Va aplegar a 2023 i una temporada va servir perquè Carlo Ancelotti -que no pareix un gran aliat de la cantera- apostara per ell a la pretemporada. Just allí, després de debutar a agost del 2024, es va trencar el lligament creuat, i per això haurem d’estar atents a com torna de recuperar-se. No sé si l’exposició mediàtica després de completar la pretemporada en Ancelotti serà benefici o perjudici, però la contundència, l’autoritat i la superioritat física que projecta és d’elit absoluta. És l’aposta del Madrid, encara que ara estiga Asencio al focus. 9.5/10. Edat impròpia.

L’últim de la llista és encara cadet, i per això no parlaré tant d’ell. Marco Company, de 2009. No m’agrada dir coses sobre jugadors que no estan encara en edat juvenil, potser contraproduent, però en aquest cas el Madrid ja ha obert la veda: és l’anotador més jove a Divisió d’Honor Juvenil, i el primer 2009 a debutar a la Selecció Espanyola Sub-17. Avançat als seus.

Es veu quan un migcampista ofensiu és diferent, i el de Torrent ho és. I no és un ‘10’ dels que esperen la pilota. La busca i la furta; després clava l’últim passe. Segur que en poc de temps tornaré a parlar més d’ell. Per ara, si us voleu divertir, vegeu-lo a Valdebebas o a Real Madrid TV, com els altres. ‘Talentazo’ prematur.

En aquesta columna pretenc mostrar que el potencial del futbol valencià va més enllà, i que a ‘La Capi’ ja no és sol Madrid i madrilenys. Insistisc, que quatre valencians siguen dels projectes més seriosos a una cantera de referència lluny de València o Vila-Real no s’ha vist mai. Per si algú es pregunta d’on han eixit: tres del Llevant UE i un del VCF. Estem front una cosa ‘heavy’, com diem els xavals de hui en dia. Un altre triomf de ‘La Terreta’ a la Capital.

Suscríbete para seguir leyendo