Paterna: constel·lació d’Honor

Sempre he admirat dels professionals del futbol formatiu la capacitat de gestionar de manera excel·lent un grup de joves d’entre setze i denou anys que, literalment, tenen tota classe de comoditats, i més en una cantera com és la del València CF. Quan a eixa edat tens el talent impropi que tenen alguns i eres dels «grans juvenils» en Paterna, pot ser penses que vas a «menjar-te el món», i és ací quan el paper dels tècnics és fonamental. Eixe, crec, ha sigut el mèrit més gran d’Oscar Sánchez, l’entrenador d’aquest Juvenil ‘A’, recent campió de Divisió d’Honor a falta de quatre jornades. En catorze victòries consecutives, des de l’1 de desembre sumant de tres en tres. Nyas coca!

Els futbolistes són els màxims protagonistes, en això estem d’acord, però a aquests nivells el cos tècnic també ha d’estar a l’altura, encara que estiga fora dels focus. I parle d’això perquè poques vegades he vist un exemple tan clar com aquest equip: l’any passat, amb molts d’aquests jugadors, van quedar a la 5a posició, a vint punts del Llevant, que va arrasar amb 73. Una temporada després, en Oscar Sánchez a la banqueta i alguns canvis, hem vist un bòlid d’F1, amb engranatge similar, que ha passat per esquerra i dreta a tots els altres.

A voltes donem per suposat que tindre bons jugadors és sinònim de grans resultats, però el futbol no sempre és 1+1. Cada vegada el futbol base està més «professionalitzat», els juvenils d’ara no són els d’abans. Potser tenen més ferramentes i atenció, però també més expectatives i pressió. Molts fora i, inclòs, dins de casa, i és ací on també he de reconéixer el gran triomf dels xics aquesta 24/25: compaginar els ‘pros’ amb els ‘contres’ de la millor forma possible. I, de veres, això es dona menys del que pensem, no és gens fàcil.

Factor fonamental d’aquest juvenil campió de lliga: fer brillar als que més brillen sense deixar que els demés deixen de fer-ho; literalment una constel·lació. Moltes vegades, quan hi ha figures en tant de potencial com Aimar Blazquez, Jaume Durá o Raúl Jiménez, els tres que més poden sonar a l’aficionat que no ve a Paterna per ressò mediàtic, és molt fàcil que el contrast siga enorme dins de la mateixa plantilla, però no ha sigut el cas. De fet, sent que ha sigut el contrari: les ‘estreles’ del vestuari -odiant personalment aquesta terminologia- i els bons jugadors han tingut un equilibri quasi perfecte.

És una obvietat que les xifres d’Aimar no tenen nom: 25 gols en 23 partits. 1.09 gols per jornada, les millors xifres d’Espanya, literalment. El 40% dels gols de l’equip són seus, a falta de quatre partits. També és una realitat que Jaume Durà (2008) i Raúl Jiménez (2006) han evidenciat perquè, a més del VCF, aposten per ells a la RFEF: són jugadors avançats a la seua generació, porten anys competint dia a dia en gent més major, i quan passa això és perquè el teu potencial és impropi. De la mateixa manera que Javi Tena, pivot de 2008 també i peça clau. I és precisament fruit de l’equilibri del qual parlava fa res pel que vull mencionar a dos jugadors que desconeixia en començar el curs, estan fora del focus, i considere grans projectes: Pol Trigueros i Leslie Okai.

El primer, Pol, és satisfacció tècnica i visual. Juga fàcil i arrisca quan ha d’arriscar. És un jugador fora del focus mediàtic, va aplegar a Paterna l’estiu passat i reialment és la sorpresa més gran d’aquesta temporada per a mi. Titular de cap a fi, 24 de 24. És un gran recuperador i va aplegar com a migcampista defensiu, però als últims metres em resulta determinant, siga per assistències o pels seus quatre gols. L’últim passe, el que més ha millorat aquesta campanya. Que important és coordinar cap i peus. Intel·ligentíssim.

I, d’altra banda, Leslie. Va aplegar també a 2024 i té uns aires de futbol de carrer que em fascinen: arrancada, recorregut, regat i últims metres. No estem acostumats a eixe atreviment ‘sense por de fallar’ a un futbol juvenil que cada vegada és més ‘metòdic’, i per això crec que ha sigut diferencial. En el futbol clàssic seria extrem, però al model actual també pot ser un lateral esquerre llarg. Encara que, si aplega al futbol professional, crec que la seua demarcació serà extrem esquerre o dret. 2022 a Ghana, 2023 als Estats Units, i 2024/25, a Paterna. ‘Big steps’.

Oscar Sánchez, el seu cos tècnic i els jugadors han fet tan bon treball que no tinc més remei que ficar-los una nota de deu. Si haguera guanyat la lliga, potser seria un 9,9 perquè sempre hi ha un escàs marge de millora, però a més del títol han complit a la perfecció un dels objectius primordials d’un Juvenil ‘A’: alimentar al filial. Fins a deu jugadors han jugat al ‘Mestalleta’ i un d’ells, Lucas Núñez, finalitza la temporada com a fonamental per a la medul·lar d’Angulo. 

La ‘mina d’or’ de Paterna, altra vegada, demostrant que és el major actiu d’un València Club de Futbol que la necessita més que mai.

Suscríbete para seguir leyendo