Yarek: lleveu la pols al diamant

Es sol parlar dels canterans per a dues coses: per elogiar-los, moltes vegades en excés, quan estan de moda o per criticar-los quan fallen. Hui escric d’un jugador del qual ja no es parla, i toca fer-ho. Per rendiment, falta de minuts o pel factor que siga «ja no està de moda» al prisma mediàtic... però als ‘frikis’ del futbol formatiu ens ha demostrat que és un potencial central d’elit absoluta, i això no ho canviarà, segurament, una mala temporada. Acomoda’t a la cadira, que aquesta columna és llarga, però el tema porta la cua que mereix. Cafenet i comencem!

«No t’angoixes, no està passant el teu tren, no és ara o mai. Sé que fora del terreny de joc, pot ser, ho tingues tot, també vida d’adult, però això no importa. Encara eres el ‘rei de la casa’ per a ta mare, o per a qui siga. Continuem sent xavals amb tota una carrera al davant». Vaig publicar aquestes línies l’11 de març. Em vaig estrenar en aquesta secció amb una columna que parlava sobre la paciència que s’havia de tindre amb els canterans i, també, de la bambolla que els envolta des de fa uns anys, que també és molt perillosa i ells han de ser responsables i complir amb la part que els toca. En aquell moment, Yarek Gasiorowski duia des del nou de febrer sense jugar. Hui, 23 d’abril, el panorama continua sent el mateix: zero minuts en dos mesos i mig.

Aplegats a aquest punt és quan jo em pregunte: per què? Imagine que la resposta la tindrà l’entrenador, o pot ser també el propi Yarek, qui sap. El que m’inquieta no és això, no és el meu terreny, perquè no tinc els coneixements per jutjar eixes coses, tampoc estic al dia a dia, encara que tot apunta que el jugador està fent treball extra físic com a resposta a la situació. El que reialment m’inquieta és que el València Club de Futbol vaja a deixar escapar, si continua aquesta dinàmica, al que per a mi és el canterà en més projecció d’elit absoluta des de Kang In Lee, amb tot el respecte als altres, sobretot a Mosquera, que potser siga qui també pot entrar en aquesta terna. I ho dic amb total convenciment, si em llegiu sabeu que m’agrada ser el més clar i sincer possible i sense engrandir de més a ningú.

Des de 2019, quan jo tenia 15 anys, acudisc a Paterna per a veure futbol, per aquells ell era cadet. I des de fa més encara seguisc pràcticament totes les categories de la Selecció Espanyola. Recorde dir que era irreal que el VCF tinguera dos centrals que destacaren tant als dos contextos, parlant de Yarek i Cristhian. 

El de Polinyà ha sigut qui ha tingut l’oportunitat de jugar les grans cites amb Espanya: Europeu Sub-17 i dos Europeus Sub-19, sent l’únic de tota Espanya en ser titular als tres, i això que el primer torneig Sub-19 el va jugar amb la generació 2004, una més del que li tocava. Que un jugador destaque tant a Paterna i a Las Rozas jugant en futbolistes més majors des de cadets s’ha vist les mateixes vegades que obres al Nou Mestalla, és a dir, poquíssimes.

«El futbol d’inferiors és una cosa, el professional altre» em diuen quan parle de jugadors que destaquen tant al futbol juvenil i no ho fan a Primera Divisió. Bé, sóc conscient i per això em costa apostar per futbolistes jóvens concrets. En efecte, no tots els periodistes que parlem d’aquest món de cantera pensem que cadascuna de les promeses són ‘Casillas’, ‘Beckenbauers’, ‘Xavis’ o ‘Messis’, perquè pense que tampoc els afavoreix a ells. I per això crec que una de les claus per a tindre rigorositat, incondicional al periodisme, és ser sincer, i no contar solament les coses bones. Yarek és un xaval de 2005 al que crec que no li ha beneficiat en absolut que el VCF considere que era millor tindre-ho a la banqueta del primer equip que comptant en minuts en forma de cessió, com es va fer en Tárrega en el seu moment. Desconec si ell estava d’acord en aquesta decisió, imagine que és temptador, però per a mi en eixa edat has de tindre minuts, siga com siga. I quan tens 18-20 anys, comences a jugar a un lloc com Mestalla en un context al qual hi ha una exigència màxima també a la grada i eres central, és molt possible que tingues errades, i Yarek les ha fetes. Recorde que contra el Betis va fer un gran partit, pensava que seria un punt d’inflexió per pegar eixe pas necessari, però finalment no va tornar a eixe nivell. Però sabeu què? No passa res per admetre-ho, és part de procés. Sent realistes, quin central de 2005 ha tingut un rendiment immediat a l’elit? Solament Dean Huijsen i Lenny Yoro, dos autèntics elegits.

Suscríbete para seguir leyendo