Cridant en silenci: Marc Jurado

Cada vegada és més difícil que els jóvens no paguem amb telèfon mòbil. I també que siguem pacients. Ho admitixc. Acabe de complir 22 anys i són incomptables les vegades que he sentit als meus amics dir-me: “fica’t l’Apple Pay, que ja és hora. Per a què vols ara diners en efectiu?” Bé. Cap d’ells esperava una apagada nacional; jo tampoc, però almenys podia pagar. 2025 m’ha ensenyat dues coses: a tindre efectiu sempre i a voler la presa de decisions de Marc Jurado. Arranquem la moto.

Està molt bé parlar de la vida en general, té la seua gràcia, però ací vinc a escriure -i veniu a llegir- de futbol. I punt. Així que, com ja he deixat caure dalt, vinc a parlar d’un xaval que, en temps de guepards i presses,està sabent ser l’aranya pacient que espera teixint el telarany fins que aconsegueix el que vol: Marc Jurado.

El millor resum del seu futbol és la seua pròpia trajectòria: aplega en 2023 a Paterna sense fer soroll, se’n va cedit a una exigent UE Sant Andreu i, gràcies a fer un any espectacular, torna a un VCF Mestalla que el necessitava tant com els valencians necessitem la mascletà de l’1 de març, no cal dir quant. A més, és que fins a primera vista és així. Entres al camp i veus un ‘7’ no molt alt, en cara de bon xiquet… però és un dimoni amb el baló: marca, assisteix… és més; recordeu la ja mencionada apagada? La solució potser estava en Marc Jurado… perquè és un generador. D’energia i de perill: 15 gols i 5 assistències als últims 12 messos. 1 gol cada dos partits al filial aquest any. Des de la banda, no de davanter.

Si fiqueu el seu nom en Google no estarà molt en grans mitjans; si pregunteu als que sols van a Mestalla tampoc els sonarà gran cosa (de moment), però si pregunteu al Puchades i al Narcís Sala (Sant Andreu) segurament vos parlen meravelles d’un xic de 19 anys que, en temps on la moda juvenil és tindre pressa i omplir aparadors, sap que primer l’un, després el dos. Per això el títol: està cridant en silenci. Fòra del focus. Perquè ser futbolista i que el teu nom ixca en internet mola, però… l’internet per a influencers, la gespa per als futbolistes. Després ja, tot el que vinga, bó serà.