VICTOR JR: interprete i futbolista

Al llarg de la humanitat hi ha hagut milers de llenguatges (no oficials) que han passat a la història. A França va sorgir el ‘verlan’, una forma de comunicar-se dient paraules invertides establint uns codis per als jóvens de barris baixos que buscaven discreció. En Washington el ‘codi morse’, que va passar de secret a llegendari. I al món del futbol, n'hi ha un que no falla mai: ‘parlar en el camp’.

Víctor Jr no és francés, i trobe que és prou més de Pucela que de Washington… pel qual ha decidit utilitzar el tercer llenguatge: parlar en el camp. Trobe a faltar, encara que no la vaig conéixer, aquella etapa en la qual el futbol eren els 90’, i au. No importava el de fòra, per a què? El preu de què ser futbolista siga el somni de qualsevol és que qualsevol opine de tu, per això soc tant fan d’eixos jugadors que parlen amb les botes.

‘Víctor Fernández Durán’ és el seu nom al DNI, ‘Víctor Jr’ al futbol i ‘l’interprete’ quan jo parle d’ell. Per què? Interpreta els espais i els tradueix en ocasions d'atac. Interpreta els atacs i els converteix en gols. Interpreta els contextos i els tradueix en joc. M’explique ara?

La determinació: factor clau

Quants talentosos s’han quedat al camí? De fet, a Paterna n'han passat molts, com a qualsevol cantera. La diferència dels mitjapuntes de gran qualitat no és ni el nom, ni el físic, ni les fotos a Instagram. El factor clau és un: la determinació. Si eres determinant, eres un projecte de mitjapunta gran, sinó… un jugador en qualitat. A un ‘10’ no se li demana ser el més regatejador, ni el més fort… se li demana que genere, que traduïsca la seua màgia en perill per a l’equip, que faça jugar al del costat, i això Víctor ho està fent de categoria al Valencia Mestalla. Eixa és la seua major virtut: generar, fer jugar i ara convertir el joc en gols. Quasi res.

Per molt que ara tots parlen d’ell, no soc fan de generar expectatives. Què poden aportar a un xaval de 18 anys que se li veu divertir-se tant com un xiquet jugant al futbol? Com si no sentira pressions estant cedit i tenint uns messos per demostrar. Ens queixem que cada vegada hi ha menys jugadors "de carrer", que tenen més por, que els jóvens ja no són tan descarats. Aleshores, quan trobem diamants hem de cuidar-los. De fet, inclús els diamants naturals es poden trencar si hi ha massa pressió, per molt que siga el mineral més dur.

I sí, alguns pensareu que el recurs "és el fill de…" té cert morbo que, de fet, sol agradar a l’aparador mediàtic. El cert és que l’incansable recurs de “és el fill de”, en futbolistes en formació, és possiblement la frase més infame i perillosa que trobe. L’odie i sempre tracte d’evitar-ho. Aquesta vegada no serà menys. Veniu a Paterna, agafeu lloc i a gaudir de Víctor. Vos esperem.