Luís Castro: estímuls i oxigen

La vida és tindre estímuls. L’adrenalina de cridar un timbre i marxar corrent quan érem xiquets, esperar a la nit de dijous quan eres universitari, el dia anterior a les vacances després de tot l’any treballant, ajuntar-te per a l’esmorzar del dissabte després de 50 anys d’amistat o anar a veure als teus nets jugar a futbol quan eres iaio. Amb l'edat tot canvia… menys la necessitat de tindre estímuls.

Això sí: no pots cridar al timbre si no tens veïns; la nit de dijous no és el mateix si no fas una carrera, no pots esmorzar si no conserves els amics i no pots veure als teus nets… si no tens nets. A Luís Castro li passa igual: no pots canviar el joc sense jugadors que canvien el joc.

Luis Castro, Paco Cortés i Kareem Tunde tenen una cosa en comú: necessiten el baló. Ara se suma altre: Tay Abed. Alguns necessitem aire, les plantes aigua i ells el baló, com si fora oxigen. Qüestió de vida. No aniré de ‘màster’. Sent honest, soles em vaig veure quatre partits de Luís Castro a França, gràcies a un ‘tuit’ de Andrés Onrubia. Però compte amb un comodí que no esperava: vaig veure a Luis a inferiors, al Benfica en dues edicions de Youth League, informació necessària per saber que sap potenciar el talent jove.

Com per a ficar-me ‘panenkita’ ja tinc ‘X’ (Twitter de tota la vida), anem en el relat de hui. Luis Castro ho ha entés des que ha arribat: màxim rendiment amb el que tinc. I que tenia sense aprofitar? Dos jugadors que són uns descarats amb la pilota i amb més fam que ningú. Perquè sí, perquè si som rebels a algun moment de la vida és a l’adolescència. Què feia falta al Ciutat? Fam. 17, 25 o 38 anys; si Luís considera que un jugador jove pot oferir més coses que altre més veterà, el ficarà a jugar.

La prova que el nou tècnic és atrevit és que res més aplegar al que possiblement és el seu major repte esportiu fins ara, a Primera Divisió Espanyola, no ha dubtat a ficar a un xic que amb Calero ni pensava tindre oportunitat i, a més, tampoc ha dubtat a recuperar a un xaval de 2007 cedit a Segona. A més, el seu primer fitxatge és un jove de 21 anys sense experiència professional. Podrà eixir millor o pitjor, no soc Nostradamus, però pareix que el full de ruta és ben clar. Un entrenador que no té por de prendre aquestes decisions, vol jugadors que tampoc tenen por de prendre decisions; siga regatejar, disparar o avançar.

Mudar-te de ciutat, començar un projecte, triar plat a contrarellotge quan el cambrer està prenent nota i ja han demanat tots, que estan mirant-te… Quantes decisions importants deixaríem passar si no fora pels estímuls? Prepareu-vos, perquè venen setmanes estimulants al Ciutat.