Soro III i Álvaro tenen una relació especial, que ens van explicar el dimecres a Llíria. El mestre, Álvaro, preparava fa alguns anys els grans reptes amb l´aleshores jove Soro III i pareix que, entre entrenament i entrenament, li va inculcar l´esperit de superació que ha fet del de Faura el millor jugador de la primera década del Segle XXI. No era el millor en els seus inicis, però les tècniques de preparació i, sobre tot, la garra de campió, el van portar a superar-se i millorar dia a dia. Soro III ha heretat eixa voluntat de sacrifici que li assegura una carrera llarga i plena d´èxits.

Així com en la final de l´Individual d´enguany (Soro-Santi) les travesses van eixir molt decantades a la part de Quico, en este cas, a l´aficionat li costa agafar una posició clara i decidir-se, perquè estan en cartell els dos pilotaris millor preparats per al mà a mà de la història que tenen, a més, una gran capacitat de patiment en la canxa.

Particularment, este desafiament em fa recordar i somiar amb els grans duels entre Rovellet i Eusebio (aquell triple mà a mà a Sueca, Gandia i Tavernes que es va avortar abans d´acabar per la gran superioritat de Rovellet), i més recentment, en l´Individual, els Genovés-Sarasol de Sagunt (Paco, el mestre, li´n va guanyar cinc a Enric, l´alumne, abans de que Enric li pegara la volta a la història, en 1992), la inoblidable última final de Genovés, any 1995, contra Álvaro, i la més recent, la rivalitat entre el propi Álvaro i Genovés II, encetada en aquella històrica remuntada a Pelayo el 2004. Esperem que el nivell de joc este diumenge es corresponga amb el cartell i puguem gaudir d´una partida que ens faça somiar i recordar durant molt de temps.