Debutar en el Circuit Bancaixa és el somni de qualsevol pilotari que comença a despuntar en l´escala i corda. No tots ho aconsegueixen i, quan arriben a la meta, alguns no poden mantindre´s. Però els que arriben a la Lliga Professional d´escala i corda han passat un procés de maduració suficient que provoca un fenomen que ja he observat en molts casos: Els debutants peguen un bot increïble, superen les expectatives creades.

L´últim exemple que he pogut viure en directe ha sigut el de Pere. El passat dilluns, a Alzira, este jugador debutaba com a mitger titular. Pere és un esportista amb unes possibilitats i un potencial impressionants. Però, com és lògic, hi havia dubtes. Com podria digerir la responsabilitat de debutar en el Circuit Bancaixa, a més, al costat de Genovés II? I ens va deixar a tots bocabadats amb un festival de pilotades difícil d´oblidar. Fou el millor malgrat la derrota.

Per què es produeix este fenomen? Pense que hi intervenen diferents factors. D´una banda està la motivació extra que suposa veure´s anunciat en el màxim de l´escala i corda, siga el Circuit Bancaixa o la Copa Diputació. Ara bé, la motivació no serviria de res sense una preparació i una responsabilitat prèvia de banda dels nostres joves. Tenen un fons físic i mental molt bo, i jugar el Circuit Bancaixa els dóna un extra en les cames i els braços.

A més de l´exemple de Pere, em venen al cap molts més (i segur que me´n deixe algun). Recorde com León ens va sorprendre a tots la temporada 2000-2001 quan va substituir al lesionat Sarasol I, i va arribar a la final amb Sarasol II i Félix. Aquell jove Félix debutaria com a mitger un any després i es proclamaria campió amb Núñez al rest i Jesús a la punta.

També recorde el brillant debut de Raúl, que entrava per lesió d´altre company i es va marcar una gran partida. Només tenia 17 anys. O Puchol II, que va guanyar la seua primera Copa Diputació de València en l´any de l´estrena com a titular. Hi ha més exemples, i espere que molts els puguem veure enguany.