Bon dia a tots i a totes, comença una nova temporada per a un València CF renovat en tots els aspectes: en el social, en l´econòmic, en l´esportiu i, sobretot, en l´anímic. Després d´uns mesos rebolicats on parlar del València era el més paregut a un ´culebró venezolano´ tipus ´Pasión de Gavilanes´ sembla que al final ha triomfat la determinació i la il·lusió de construir un gran equip que torne a generar grans expectatives en una afició maltractada i menyspreada, que ha patit el que no està escrit, durant tot el procés de venda. En tres paraules: ja era hora. Ja era hora que s´aclariren banquers, empresaris i polítics, o almenys, això ens han fet creure, perquè la situació ja donava agonia.
Mentre llegia un llibre del gran alpinista Walter Bonatti, un visionari de l´alpinisme modern, em cridaren l´atenció unes reflexions que personalment, crec que encaixen perfectament a l´hora d´explicar tot l´embolic en què s´ha vist immers el València CF i per extensió el futbol actual.
Diu textualment:"Nos preguntamos qué sentido puede tener el alpinismo (fútbol) hoy en dia. Todo aquello que expresa valores humanos, y por lo tanto también el alpinismo (fútbol), debería merecer respeto. Sin embargo, no siempre es así porque, actualmente, en un mundo que parece cada vez más dispuesto a premiar a los astutos y a los tramposos, a rendirse ante ladrones y corruptos, es difícil auspiciar virtudes como la honestidad, la coherencia, la responsabilidad, el compromiso y los gestos desinteresados del espíritu. Todos sabemos que la verdadera enfermedad de base, infecciosa y contagiosa, se incuba hoy en dia en el Estado -al menos en el nuestro- (podem substituïr Estado per LFP amb Tebas al davant, Bankia, fons ´buitres´, el govern de turno...) con sus instituciones deslegitimadas y envilecidas, con sus entramados de poder y de intereses personales con demasiada frecuencia escandalosos. Todo esto lleva a que la sociedad, afectada por los efectos del mal gobierno, casi axfixiada por el reflejo de las debilidades propias y ajenas, llega a subvertir o a ignorar los valores más elementales". Walter Bonatti. Montañas de una vida, Desnivel.
Però finalment, torna el futbol, comença la lliga, ja era hora, i ho fem ni més ni menys que al Sánchez Pizjuan davant d´un Sevilla a qui tenim més ganes que mai de pegar-li una ´furgà´ i deixar-lo sequet. Jo també m´apunte al 0-3 de Carlos Bosch. He vist a un València CF amb ganes, fam i sobretot amb Actitud. Tenim un equip jove que té moltes ganes de créixer i fer-se notar en la lliga. Ja era hora! Ara vorem si ens respecten els àrbitres i la LFP.
Com tots els anys, sempre que comença la temporada, els aficionats sentim predilecció per alguns jugadors. Enguany han vingut molts jugadors nous i que han despertat l´interés i l´expectació del respectable però jo volguera destacar els quals són l´aleta del meu cor, dos jugadors de casa que estan cridats a ser un referent del nou València CF i davant els quals em declare fan incondicional; Gayà i Paco Alcácer. Amunt!
