Dames, cavallers, cavall i ´picaor´, bon dia. Arranquem una temporada més plena de grans reptes i objectius però també plena d´incerteses i dubtes. Ha costat, però ja podem dir amb veu alta «el València CF és un equip Champions League». Com canvia el panorama! Ja ho deia Shakespeare «ser o no ser Champions, eixa és la qüestió». A partir d´ací ja podem parlar d´altres assumptes amb certa tranquil·litat però no exempts de preocupació.

Com sempre, el València SAD ens ha donat un estiu d´allò més rebolicat. Primer, es desfan de Salvo i després de Rufete i Ayala, professionals que saben de futbol, coneixen i entenen perfectament el València i la seua afició. Per a mi un greu error estratègic per part de Peter Lim. Estic convençut que si Ayala li diu a Otamendi que no se´n vaja, l´argentí s´haguera quedat a València, això sí, negociant un nou contracte. Però, sembla que els tres començaven a destorbar tant a Nuno com a Mendes que a partir d´ací, ja tenien les mans lliures per a fer i desfer al València CF. I a la primera cullerada, ´mosca´! Van i ens porten a una burra coixa, el tal Rodrigo Caio, que no arribà ni a tastar la paella. Després fitxen a Ryan, un porter que ara resulta que també estava coix... cosa que em fa pensar: «quin ull més fi tenen Mendes i Nuno per als jugadors». Què voleu que vos diga? No m´agrada que un especulador de jugadors, com és Jorge Mendes, confeccione la plantilla del València CF, encara que siga amb el consentiment de l´entrenador, perquè fa la sensació que el club és el seu corral, on engreixen els animals per a després ser venuts al millor postor. Tampoc m´agrada això d´Otamendi . Ja dèiem al final de la temporada passada que el millor reforç per a l´equip era retindre al central argentí. No entenc com deixen escapar la pedra angular de l´equip i es gasten 15 milions d´euros en Cancelo, un lateral dret que encara no ha rascat bola. Bé, amb la metàfora del corral... ja ho entenc millor.

A Riba-roja, el meu poble, la gent està expectant però en la mosca darrere l´orella. L´altre dia, anava a regar els tarongers i passí per ca García a comprar guano. En això que, mentre parlava amb Pepe, el propietari de l´establiment, va eixir durant la conversa el València CF, i em féu molta gràcia un comentari del bo de Pepe i que resumeix molt bé la planificació esportiva que ha fet el València CF aquesta temporada: «Paco, enguany ens han portat un ´ganao´ massa tendre». Es referia a Danilo Barbosa i Santi Mina, que encara que són projectes de bons jugadors, tenen solament 19 anyets.

Per altra banda ja hem començat la lliga i la cosa no acaba de funcionar. La primera part davant el Deportivo va ser de les pitjors en anys. Jo també sóc dels que va xiular l´entrenador i el seu plantejament perquè als cinc minuts de partit sabíem que Nuno s´havia equivocat. Però el pitjor de tot és que tarda en reaccionar, li costa llegir els partits i canviar les dinàmiques negatives de l´equip. Com diu Enrique, mon pare, que ja te 80 anys i ha vist passar per Mestalla més de 30 entrenadors, «Nuno no és entrenador per al València CF, està més verd que una ceba.

Però, la temporada ja està en marxa i com sempre, el millor del València CF és la seua incombustible afició. Gràcies a aquesta, el València CF és un equip Champions, amb ànima, i no un grup de mercenaris que aspiren a triplicar el seu jornal en un altre equip. Sempre amunt!