En la història del valencianisme hi ha dos personatges que m´han marcat especialment, un és Mario Alberto Kempes ´el matador´ i l´altre Rafa Benítez. Déu i Nostre Senyor. La veritat és que això de Nostre Senyor s´ha quedat en senyor a seques des que Rafael és l´entrenador del R. Madrid, però allò de Kempes serà per a tota la vida. I resulta que Déu ha parlat, s´ha manifestat i entre altres coses ha deixat caure que no li pareix correcte que hagen despatxat a Amadeo Salvo, Rufete i Ayala, que l´entrenador no pot estar en tres llocs a la vegada, que no li agrada que un representant de jugadors controle la plantilla del València CF...

Kempes és i serà tota la vida un crack. En quatre frases ha deixat clar que açò del futbol ja fa molts anys que es va inventar, que açò no és Anglaterra i que per desgràcia el que realment fa i desfà en el món del futbol -i molts aspectes de la vida- són els diners. Què voleu que vos diga? «Paraula de Déu. Amén». Crec que la gran majoria del valencianisme està totalment d´acord amb les opinions de Kempes. La pregunta és: li tallarà el coll la nova executiva del València SAD? Sincerament, crec que el gran Mario sap més de futbol que tota la directiva i cos tècnic junts i que desvincular-lo del València seria un altra errada, però està clar que ací qui talla l´abadejo en última instància, és Peter Lim.

De tota manera el que realment importa és que el València CF siga capaç de guanyar en Gijón i si pot convèncer amb el seu joc, millor. No puc imaginar-me una derrota, perquè, coneixent com som els valencianistes segur que començaríem a pegar-li foc a la traca, i jo el primer. Necessitem sumar de tres en tres punts, és l´única manera que no s´amuntone la feina i encarar amb més tranquil·litat el partit de la setmana que ve, que eixe si que és de Champions League.

Sé que sona a tòpic però tinc quimera que per a guanyar al Gijón caldrà mantenir la porteria a zero, i últimament, la defensa no està per a tirar coets: no és tan contundent com en la temporada passada. Tampoc acompanyen les circumstàncies; Lesió de Ryan i decidir quin porter juga, si Yoel o Jaume. Venda d´Otamendi. Central nou que porta quatre dies en València i encara no s´ha adaptat a l´equip. Sanció de Barragán i Cancelo que no sap si arribarà o no en bones condicions... La veritat és que hi ha motius per a estar com a mínim preocupat. És l´hora de escodrinyar en el fons de l´armari i demostrar que tenim una plantilla solvent. Sembla que hui tindrem molta feina perquè el Gijón es defén molt bé i més quan juga al Molinón. L´única cosa que em fa pujar l´ànim és que tenim a Negredo i Paco Alcácer, estic convençut que algun dels dos suca un golet.

Per cert, quina setmaneta ens han donat els de la Meseta amb el tema de Piqué. Reconec que a mi també m´agrada quant el R.Madrid perd, que li anem a fer! Així que rematarem amb un «Gracias a Gerard Piqué, contigo empezó todo». Amunt!