Els aficionats que es congregaren ahir en Pelayo van ser obsequiats amb una partida magnífica, espectacular i renyida, que suposava la primera confrontació de la semifinal que enfronta a Soro III i Salva contra Francés, Félix i Carlos. Va guanyar la parella per 60-50.
Els cinc jugadors estigueren de ‘cum laude’, igual que Oltra, que des de la pedra també va aportar en la consecució del triomf de l’equip que juga per la ciutat de València.
Pel que fa als vencedors, Soro III tornà a passar el que no està escrit. Donava igual que la pilota arribara tallada de corda, per davant, de rebot, tancada al pou o a la careta. Ací estava el número u per a restar, moltes vegades amb intenció de quinze. A més, el de Massamagrell va fer un pas endavant quan el trio s’apoderava de la partida i passà decididament a l’atac demanant moltes pilotes a Salva.
El mitger va ser un tità en la seua parcel·la. Primer va ser ell qui es va encarregar de fer quinzes, amb un encert màxim. Però amb la reacció del trio també es va haver de buidar en defensa i ho va fer amb la mateixa eficàcia.
En el trio, Francés començà un poc nerviós, deixant-se alguna pilota que normalment haguera passat. Però quan es va tranquil·litzar i després de signar unes quantes actuacions pròpies de les figures, el de Petrer es va sumar a l’espectacle i va jugar de tu a tot un campió individual.
Davant, Félix va ser el millor del seu equip, i per a molts de la partida; podria ser, però com que tots ratllaren tant, resultaria injust destacar a un sol jugador per damunt de la resta. El de Dénia carregà fins a l’extenuació i a més va cobrir perfectament a Francés. Va fer de protector, líder, punta de llança i baluard a parts iguals.
Carlos també mereix una menció especial. El de Genovés va endarrerir la seua posició per a cobrir els espais que deixava Félix i va estar quasi perfecte tant en el moment de parar els obusos dels rivals com en la faceta ofensiva.
Reacció i espectacle
Durant bona part de la primera meitat el domini en el marcador va ser clar per a Soro III i Salva. Ho feien tot bé i a més els pintava la pilota. Francés, Félix i Carlos també destacaven, però no concretaven.
A partir d’ací la confrontació va resultar un regal per a la vista. Els dos equips jugaren de poder a poder i els intercanvis eren art, actuacions impossibles que mereixen ser recordades en les tertúlies.
