Com és habitual en estos casos, la cortesia i cavallerositat van imperar en la presentació de la final del Circuit Professional. És la típica calma que anticipa la tempesta de joc que es disposen a oferir els equips de València (Soro III i Salva) i Pedreguer-Masymas (Miguel, Pere i Héctor II) a partir de demà, a Pelayo. La Catedral serà l’escenari de la primera batalla. Però la guerra continuarà el dia 10 a la Ciutat de la Pilota de Montcada. Arriba un dels moments àlgids de la temporada en l’escala i corda.

La final enfronta a una parella contra un trio, i es disputa a trinquets de grans dimensions. Els pilotaris no són aliens a estos condicionants, i tenen la seua pròpia opinió que, evidentment, no coincideix. Mentre que Miguel subratllava ahir que Soro III i Salva «no han acusat les dimensions dels trinquets al llarg de tot el campionat», en què s’han hagut d’enfrontar sempre contra trios, Soro III replicava que la grandària dels recintes «podria beneficiar al trio, especialment, si les partides es fan llargues». En qualsevol cas, ambdós equips es van dedicar a lloar les característiques del rival en la cerimònia d’espolsar-se el paper de favorits.

El més contundent en este sentit fou Héctor II, punta de llança del trio de Pedreguer-Masymas: «Soro III i Salva són favorits. A l’inici del campionat, nosaltres no estàvem entre els grans aspirants, ni tan sols entre els tres primers, i ells, sí», va comentar el pilotari de Massamagrell, que torna a una gran final després de passar pel túnel d’una greu lesió en el braç dret. L’Héctor II que arriba a esta cita és un pilotari madur i quallat, que sap el que li ha costat tornar a l’elit de la pilota, i del qual tots destaquen la seguretat. I això, en un punter, es un valor que pot desequilibrar partides i finals. «Preferisc anar de tapat que eixir com a favorit», va concloure.

Soro III, per la seua banda, està ja molt bregat en este tipus de cites i es va mostrar conscient de la dificultat d’alçar el títol contra «un trio tan competitiu». L’actual campió individual va destacar «el saber fer de Miguel, la capacitat de Pere per a fer quinzes, i la seguretat d’Héctor II». Tot i que Quico ja té un Circuit en el seu palmarès, que suma a tres títols individuals, el nét del Tio Pena es definia com «molt il·lusionat» amb esta final, la tercera del campionat per equips.

El trinquet, la motivació, la pressió i, per últim, les mans. Per a molts aficionats, bona part del que puga donar de sí la final passa per les de Pere. Les mans i els braços del canoner de Pedreguer poden decantar molts quinzes. Ell no es veu més important que els seus companys: «La faena és compartida. Miguel és un mestre, Héctor II erra molt poques pilotes, i està clar que jo he de fer quinzes, però som tres i, si un flaqueja, es notarà», va afirmar el mitger. Pere, l’únic que xafa per primera vegada terreny de la final del Circuit, va destacar que el seu equip ha passat «partides molt tenses en semifinals», de les que, segons es desprén de les seues paraules, han eixit reforçats com a bloc.

Miguel: "Atacarem a la parella on veiem l’errada"

Per a Miguel, arribar a la final amb la seua edat és pràcticament un regal, pel qual es mostra «agraït» El de Petrer afronta amb la tranquil·litat habitual la cita, i sap que serveix de poc traçar una estratègia massa acotada abans de la partida. Per això, prefereix «eixir al trinquet a fer el millor paper possible i gaudir», i deixar un marge ampli a la improvisació: «Anirem jugant, i atacarem a la parella on veiem que tinguen l’errada» va comentar ahir, en la presentació de la final.

També se li va preguntar per la possibilitat de que haguera estat el seu veí de Petrer Francés l’altre finalista, si li haguera agradat enfrontar-se a qui ha sigut alumne seu i hui apunta molt alt en l’escala i corda. «Haguera estat bé, perquè Francés està jugant moltíssim últimament. Estic segur de que, abans o després, li arribarà el moment». Quant al seu paper en el trio, no es considera el capità de la nau: «En l’equip manem u o altre en funció del moment, podem manar o ser gregaris si la situació ho requereix» va explicar l’escaleter.