Miguel, Pere i Héctor II (Pedreguer-Masymas) aplicaren un seriós correctiu a Soro III i Salva (València) en la primera partida de la final del Circuit Professional, celebrada ahir a Pelayo. El 60-25 plasma amb claredat la superioritat del trio davant la parella. Tal volta Quico va merèixer algun joc més. Però tant ell com Salva van estar lluny dels mèrits necessaris per a emportar-se el triomf.

Miguel i els seus van imposar la seua estratègia, basada més en un joc cerebral que físic. En el cara a cara, ho tenien mal contra el millor restador del món professional, Soro III, i un jugador que sempre té la pilota passada, com Salva. Per això van buscar en tot moment les muralles, la lona de Pelayo, que tanca la pilota en el pouet. Dreceres legítimes que tal volta no són vistoses però sí efectives quan l´objectiu és guanyar quinzes, jocs i partides.

La partida es va jugar a un ritme baix, com si li faltaren un parell de marxes per a esclatar. I en eixe règim de revolucions, Miguel es va trobar còmode. El de Petrer és un escaleter de faena fosca, de formigueta, colp a colp acorralant als rivals, complicant-los la vida un mil·límetre més en cada intercanvi. I així va aconseguir tombar la resistència de la parella. Miguel les complicava, i Pere i Héctor II remataven quan Soro III i Salva les entregaven. Durant molts minuts, la parella va convertir el duel en un dos contra dos al evitar a Héctor II. Però ni així desferen la teranyina armada per Miguel i Pere.

La càtedra de Pelayo havia donat de cinc d´eixida a la mà de la parella. S´esperava una partida igualada amb Soro III i Salva de favorits. I tot va eixir just al contrari. El diumenge que ve, la Ciutat de la Pilota podria decidir el campió.

Miguel:"Ells no erren, no podíem jugar cara a cara"

Miguel reconeixia que el seu equip va evitar el duel directe de braços contra Soro III i Salva. «Ho hem intentat en un parell de jocs, i hem vist que no podia ser. Ells no erren, i no podíem jugar-los cara a cara, no podíem fer la partida que volien ells», explicava el de Petrer minuts després de la victòria.

Per això es va dedicar a amagar-la, a buscar l’escala des del dau i la tela lateral des del rest, per enfonsar la vaqueta en el pouet, el taló d’Aquiles de Soro III. A més, Miguel assenyalava la sort com un element fonamental: «Hi ha vegades que busques això i la pilota es queda enganxada en un ferro i torna enrere. Ella ha volgut», apuntava l’escaleter.

Preguntat pel paper fonamental a l’hora de donar seguretat i tranquil·litat als seus des de darrere, Miguel li restava pes a la seua aportació en la partida: «Jo jugue per a Pere i Héctor II. Si em dedique a amagar-la però ells no disparen, no fem res. A la meua edat jo arribe fins on arribe, ja no puc acabar quinzes. La base som els tres».

Salva: "Anar-se’n davant els ha donat tranquil·litat"

El bon inici de Miguel, Pere i Héctor II va tindre, per a Salva, un doble efecte letal per a les opcions del seu equip. D’una banda, «els ha donat tranquil·litat» a l’hora d’intentar el quinze i de defensar-se. A conseqüència d’açò, ell i Soro III es van veure «obligats a defendre’s» des dels primers compassos, i van ser «incapaços d’atacar». «No hem fet quinzes», es lamentava el tricampió del Circuit, al temps que qualificava com «molt encertats» als tres components de l’equip rival.

Tots els elements van estar a la contra, i Salva reconeixia que els rivals van jugar més: «La passen i la van complicant més a cada colp», descrivia l’espigat pilotari, que no va fer grans errades, com Soro III, però tampoc fou capaç de donar-li altra formal seu joc per canviar la situació.

Salva també va assenyalar com una de les claus de la partida l’estratègia d’evitar el cara a cara del trio, que va penjar nombroses pilotes cap al rest buscant més amagar la vaqueta que tombar-los a pilotades. Per això, quan se li va preguntar pel segon assalt del proper diumenge a la Ciutat de la Pilota, subratllava que allà Miguel i els seus no podran gastar les mateixes armes i la parella tindrà més opcions. La Ciutat de la Pilota és un trinquet molt diferent, que exigirà una tasca extra d’adaptació d’uns i altres. Ambdós equips ja tenen programats entrenaments al llarg de tota la setmana.