Hui a Madrid, aprofitant els Jocs Olímpics de Río i el dia internacional dels esquerrans, destacats esportistes i estudiosos en la matèria, debatran sobre les possibles avantatges dels esportistes esquerrans al llarg de la història. Exemples hi ha molts, des de Rafa Nadal, fins a Maradona o Messi.

Al temps, esta vesprada, al trinquet de Llíria, quan Pere Roc aconseguisca fer un quinze molts diran allò de: «eixa pilota venia d’esquerrà» o, fins i tot, els més veterans afirmaran: «en la meua època no els deixaven jugar».

I és que la pilota valenciana també ha tingut i té jugadors esquerrans que han marcat les diferències, des de Álvaro i Núñez, en les últimes dècades, fins a Pere Roc II i Sanchis en l’actualitat. Sempre han tingut alguna cosa especial. La màgia de ser diferent.

Hui a Madrid no hi haurà cap pilotari. Els estudis i el debat es quedarà a mitges perquè si algú entrara esta vesprada al trinquet de Llíria a veure a Pere Roc o anara fins a Bellreguard a veure jugar a Sanchis de ben segur que tindrien unes conclusions més completes.

Cada feta de dau, cada rebot, cada jugada d’un esquerrà és pròpia, però no és ni millor ni pitjor, simplement, ve d’esquerra. Ells s’han habituat a jugar contra drets. I els drets s’han habituat a jugar contra esquerrans?