El Trofeu Diputació de València va acabar ahir en un abarrotat frontó municipal del Puig on va esdevenir una de les finals més especials, per distinta i canviant, de les onze que ja acumula la competició. I és que del domini aclaparador d’uns es va passar a l’equilibri, a la remuntada i a un desenllaç èpic. A la fi, victòria i títol per a la parella de Vinalesa de Puchol II i Lemay que va superar a la d’Almussafes amb De la Vega i Pasqual per 41-40.

L’ambient en els instants previs era immillorable. El respectable havia rebut als finalistes amb ovacions per a després ser partícip del reconeixement a un gran, Montesa, que era obsequiat amb la placa que fa oficial el bateig del frontó del Puig amb el seu nom.

Però al poc de cantar-se el va de bo, la incredulitat es va instal·lar en la grada. La que s’esperava que anava ser una partida genial, en realitat era un passeig en barca de De la Vega i Pasqual.

Pasqual va ser el culpable que molts es preguntaren si havia valgut la pena matinar en diumenge. I és que en no res, el davanter havia posat el marcador en 3-14. Set tants els va fer directes amb la treta i bona part dels altres van caure en la jugada posterior al fet que Puchol II o Lemay entregaren la pilota. El ben cert és que restar amb tanta potència i exactitud era tasca quasi impossible.

La parella de Vinalesa estava desconcertada i De la Vega pràcticament inèdit. Però Pasqual va ser piadós i va permetre que els altres tres pilotaris entraren en escena. Primer cedint la treta amb una falta i després baixant un poc la velocitat del seu primer colp.

Per fi havien arribat els intercanvis i els dos equips demostraven que havien sigut els millors de la fase prèvia. Però com que l’equilibri manava en el joc, el marcador avançava parell i s’intuïa la victòria dels jugadors de faixa blava. La partida estava en 20-30.

Va ser després quan Puchol II va fer un pas endavant. La lluita i l’aportació en els quadres alegres era semblant però el de Vinalesa va mostrar els seus galons al debutant De la Vega, que ni molt menys defraudava però que per moments era víctima d’uns dels grans referents de l’esport dels valencians. I la distància es va reduir a la mínima expressió (32-34).

D’ací fins al final, la partida va ser una oda; o una epopeia, per allò de l’èpica. Es va igualar a 37, 38, 39 i 40. Pasqual va traure en el tant definitiu, es va pilotejar i podria haver guanyat qualsevol.

Però solament pot haver-hi un equip campió i va ser el de Puchol II i Lemay.

Acumulació de figures en la cloenda del ‘Batiste Viñes’

El trinquet de Borriana tancarà hui la seua cita més important de l’any, el Trofeu Batiste Viñes. Una bona mostra de la qualitat del cartell de la final és que reuneix a tres dels campions de les competicions més importants de la modalitat per dalt corda, Soro III, Pere Roc II i Pere, vencedors de l’Individual, el Circuit i la Copa respectivament.

Soro III tindrà com a company a un altre que marca les diferències, en el seu cas en la posició de mitger, Félix. Es tracta d’un equip, amb molt de quinze i gran capacitat per a tornar la pilota. Però és que la contra té estes mateixes virtuts i a més compta amb una línia més perquè Nacho completa l’equip en la punta. Ambdues formacions resolgueren les semifinals pel mateix resultat de 60-45.

La parella ha deixat en el camí a Puchol II i Javi mentre que el trio va eliminar a Pablo de Borriol, Dani i Monrabal. Ian i Coeter II es van classificar ahir per a la final del Trofeu Festes de Bellreguard de raspall en superar a Punxa i Tonet II per 25-15.

El títol es decidirà el dissabte vinent. Moltó i Dorín són els altres aspirants. Abans, el dijous, hi haurà una jornada de portes obertes per al aficionats.