El que pareixia una quimera ha passat a ser una possibilitat més que probable. Amb el consentiment dels metges, Marc va donar ahir el vistiplau a jugar la primera semifinal de l´Individual Bankia contra Soro III, demà en el trinquet Pelayo. Però s´haurà d´esperar a esta vesprada per a tenir la plena certesa que està òptim per a la cita.

L´escaleter s´havia fixat el dia d´ahir per a decidir d´una manera definitiva, però el tractament que ha seguit per a restablir-se de la lesió ha obligat a canviar els terminis. El dimecres, el de Monserrat va ser infiltrat en la mà dreta i els metges li aconsellaren evitar la pilota de vaqueta en l´entrenament d´ahir, que finalment es va realitzar amb una altra de badana. El resultat va ser plenament satisfactori. «Li he tirat molt fort. Hi havia alguna molèstia, però res a veure amb les dels dies anteriors».

Com que de la vaqueta a la badana hi ha un món, Marc ha postergat vint-i-quatre la decisió. Hui provarà en Pelayo. La sessió serà a mort, amb la intensitat que requereixen les partides. El pilotari és optimista. «Hem de ser prudents i esperar a este últim entrenament però crec podré arribar. Si la partida es jugara el dilluns, ara mateixa diria que sí perquè d'un dia a l'altre em trobe molt millor. Però en ser dissabte he de veure quines són les sensacions de colpejar amb la vaqueta».

El semblant de la seua cara i el to de les declaracions també ha variat, a millor, amb el transcórrer dels dies. «És que de veure el dit negre com una botifarra i no poder menejar-lo, a com està ara, hi ha molta diferència. He recuperat la mobilitat totalment i el dolor podria ser suportable per a una partida. L´entrenament amb la pilota de badana l´he fet sense les proteccions. Tenint en compte que em queden dos dies al davant i si l´evolució continua sent tan bona, tot em fa pensar que puga jugar amb certes garanties».

Contrarellotge

Marc es va lesionar el dimecres de la setmana passada quan disputava l´eliminatòria de quarts de final contra Salva en el trinquet de Guadassuar. Va ser en l´últim joc, amb iguals a 55, en colpejar-se amb la muralla quan va restar una pilota que anava fregant la paret. Va acabar i guanyà. L´endemà, les proves van diagnosticar la malaltia i s´apuntava a un mínim de quinze dies de recuperació.

Però Marc no es podia resignar a renunciar a jugar les semifinals. S´estava preparant des de l´estiu per al mà a mà i arribava en un moment de forma sensacional, com s´ha comprovat en l´Individual sub-23, on ha sigut campió. A més l´ha tocat mesurar-se al número u. I ell vol gaudir de l´experiència i acumular currículum en la recentment estrenada condició de professional.