El d’ahir va ser un altre dimecres de partida en el trinquet de Guadassuar. Però el recinte de la Ribera va congregar a un bon grapat de les primeres figures de l’escala i corda i el raspall, entre elles els campions individuals. El cartell convertia la jornada en especial i el públic va respondre com en les grans ocasions. A la fi, victòria per als equips encapçalats per Moltó i Puchol II.Moltó i Puchol II.
La sessió va començar amb la partida a raspall en la qual Moltó i Dorín van superar a Ian i Sanchis per 25-15. La confrontació va servir perquè el campió del mà a mà complira la seua promesa.
En el seu debut en el Trofeu Savipecho, el passat divendres, Moltó no va estar al seu nivell. El dilluns, en la Diputació de València assenyalava que «la final de l’Individual està molt recent i és normal que en els dies posteriors baixes el nivell perquè soltes molta tensió acumulada. Ara ja estic més tranquil i en les pròximes partides rendiré com toca». Dit i fet; ahir va actuar com correspon al número u.
Fins a la igualada a 15 la confrontació va ser excepcional. Les dues parelles espentaven amb la mateixa força i els quinzes eren treballats i de bella factura, com el duels particulars entre els rests i mitgers. Després de les taules a tres jocs, Moltó i Dorín van mantenir la força i l’encert, no així Ian i Sanchis, que en este tram final van ser clarament superats.
A continuació, en la modalitat d’escala i corda, Puchol II i Jesús es van imposar a Soro III i Pere pel tanteig de 60-40. Esta confrontació va transcòrrer de manera semblant a la primera. Després d’un bon troç de màxim equilibri, els vencedors van arribar millor al tram final.
El primer terç va ser una batalla campal, amb les dues parelles manant per moments i el públic ovacionant les nombroses actuacions de mèrit. I després de la igualada a 30 els jocs van caure de manera alternativa i sempre des del dau, tot i que els intercanvis continuaven sent de qualitat.
El punt d’inflexió va arribar amb la igualada a 40. En el joc posterior, les rematades de Jesús van permetre que la parella de roig trencara la dinàmica en sumar al rest. A continuació, Puchol II feia un dau perfecte que augmentava la diferència en dos parcials. La partida s’havia decantat i al poc va concloure.
