Abans de començar la competició, Dani va anunciar que en acabar la seua participació en la Lliga posaria fi a la seua trajectòria professional. Probablement ‘l’obligaran’ a postergar el comiat, perquè és un gran i segur que serà requerit en unes quantes partides d’homenatge. El cas és que ell ja compta cada aparició com una menys. Assegura que està sent l’adéu que volia.

Comenta el de Benavites que el que abans era rutina ara s’ho pren com un regal. Anar al trinquet, el moment del vestidor arreglant-se les mans, les partides... «Gaudisc cada dia una barbaritat. Dels companys i de l’estima que m’està mostrant la gent. Estic assaborint cada partida perquè em queden poques i no hi ha res més bonic que jugar a pilota», explica.

En l’esportiu, els resultats estan acompanyant. I ell continua donant lliçons de com s’ha de dominar i amagar la pilota i que un quinze es pot fer en diverses pilotades si te’l saps treballar. Pot ser que el subconscient li estiga ajudant. «Tal vegada sí -diu rient-. Com que estic en el compte enrere, pot ser que isca amb una motivació extra en la meua intenció de gaudir i de fer gaudir a la gent. Vull anar-me'n amb la sensació que estic donant-ho tot».

Perfectament podria perllongar la seua carrera un poc més. I són molts els aficionats que li diuen que s’ho replantege. Però no. «És una decisió molt meditada. Tinc clar que ja toca. Són quaranta-dos anys i estic content perquè està sent el comiat que havia somniat. Em trobe bé i crec que estic responent al trinquet», assenyala.

Generós com és ell, també assegura que l’adéu li resulta especial per una altra raó: «Mai havia tingut l’oportunitat de participar en la Lliga amb Genovés II. És un plaer formar equip amb ell i veure que de nou torna a estar il·lusionat per jugar a pilota, després d’haver patit tant. I Carlos també és un gran xic i molt bon pilotari. Tinc un equip fantàstic en l’humà i en l’esportiu».

Demà els toca jugar en el trinquet de Vilamarxant. Serà la quarta partida de la fase regular. De moment són segons en la classificació. «Començarem regular però després hem millorat prou i per això estem en una bona posició. Però queden dues partides, pot passar de tot en les altres i no tenim res assegurat. Estem satisfets però no ens confiem. Altres anys hi havia més marge d’error, però amb esta fase tan curta un mal dia et penalitza i et pot deixar fora», explica.

En la contra estaran Pere Roc II, Félix i Monrabal, un dels equips que encapçalaven les quinieles però que han caigut en les dues últimes partides. «No veig que estiguen malament. Han baixat posicions però opten a fer 6 punts i perfectament podrien situar-se en el més alt. A Borriana van jugar una gran partida tot i la derrota. I en Pelayo feren 60-45 contra Soro III i Javi, que encara no han perdut. Jo em fixe més en el rendiment que en els resultats i no és un equip fàcil. Cada un, en la seua posició, són dels millors».

Queda el més interessant

Quant al que pot passar en esta garbella de la ronda regular, prefereix no pronunciar-se. «Comença a definir-se qui estarà en la següent però les dues jornades que falten són un món. Cada punt pot ser decisiu i hi haurà moviments. Els pilotaris que sabem que són de referència estan dalt. Però hem d’esperar perquè la cosa està molt anivellada. Queda per veure el millor», conclou.