El pròxim diumenge, la modalitat d’escala i corda tindrà un nou rei. Serà en el trinquet de Pelayo, amb Soro III i Pere Roc II com a protagonistes. És una final inèdita, amb el gran dominador de la competició en l'última dècada i un debutant.

Per al de Massamagrell és la huitena participació en la partida més emblemàtica de l’any. I en cas de guanyar aconseguiria el cinqué títol. En el club de campions solament tindria per davant a tres llegendes: Álvaro, amb onze entorxats, encara queda lluny. Però El Genovés i Sarasol I estan a tir de pedra amb les sis victòries que acumulen.

És una dada per als amants de les estadístiques en la qual cal fer una precisió, sobretot pensant en els més joves. El Genovés va guanyar en sis ocasions perquè la competició va sorgir en 1986, quan el mite ja comptava amb trenta-un anys i feia una dècada que era el dominador absolut dels trinquets.

Pere Roc II s’estrena com a finalista als seus vint-i-quatre anys. Ja fa diverses temporades que ve destacant i aconseguint èxits importants. Però en els darrers mesos s’ha destapat com un dels escaleters de referència. Sembla que ha aconseguit la maduresa esportiva.

Els pronòstics són favorables a Soro III. Per trajectòria, no solament en l’Individual, pel nombre de títols i finals i perquè el seu joc és ideal per al mà a mà: ho resta tot i té una pegada letal, amb la qual és capaç de trobar la galeria en pràcticament qualsevol ocasió.

Enguany, a més, se li ha vist propens a variar el seu estil, a incidir en jugades que requereixen una tècnica depurada. Ell ho explica dient que amb el pas dels anys cal modificar la manera de jugar per a no dependre tant de la força.

Pere Roc II, tot i eixir amb el paper de víctima, s’ha guanyat el benefici del dubte. No en va ha eliminat a Puchol II, que estava per davant de Soro III per la seua condició de vigent campió. Va ser una victòria molt ajustada, però amb una actuació perfecta. Tan perfecta com la de la semifinal contra Marc, que es va quedar en 35.

Es tracta de dues maneres diferents de jugar. Un esquerrà, amb el que això implica, que gaudeix d’un colp elèctric i precís, contra una muralla que a més dispara, en la majoria d’ocasions més fort que quan arribava la pilota.

Les seus

Esta serà la huitena final que acull el trinquet de Pelayo. És el segon que més cloendes del mà a mà ha albergat, per darrer del de Sagunt, amb un total de díhuit. A continuació està el trinquet de la Ciutat de la Pilota de Montcada, amb cinc finals. I el desaparegut El Zurdo de Gandia, que va ser la seu en la segona edició de l’any 1987.