Huit finals i cinquè títol. Soro III ha fet més gran la seua llegenda al trinquet de Pelayo. El pilotari de Massamagrell recupera el títol de campió individual fent tota una demostració de joc davant un Pere Roc II que ha començat serè, però ha anat agarrotant-se a mesura que veia que res podia fer davant un Soro III amb molts poders, molta experiència, molts recursos tècnics i dominador de totes les situacions especials que una partida d'este tipus té. S'ha vist una bona partida, però el marcador de 60 per 35 és completament just.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, lliurava el trofeu de la 'Feninde' a Soro III, al mateix temps que l'afició, que va omplir la 'catedral', ovacionava al campió. Soro III torna a alçar el títol i recupera la faixa roja que li acredita com a número u.
"Quico ha fet les paus amb Soro III", va dir davant la premsa. Afirma que ha sigut un any dur per a ell i el títol té un sentiment alliberador. A Soro III li queda molta corda. Res de canvi generacional: "Ara no ho sé que passarà l’any que ve. En estos moments sols tinc ganes de descansar i continuar aprenent cada dia i, sobretot de gaudir. Mentre siga així, que jo mantinga la il·lusió, continuaré". Va dir.
Totes estes manifestacions venien després de fer una final perfecta. Una partida que començava ‘dauera’. Tant Soro III com Pere Roc II aconseguien els dos primers jocs per la via ràpida, de manera fàcil, amb quatre pilotades. Dos jocs nets.
Soro III trenca des del rest
Amb 25 per 25 venia el joc clau de la final. Soro III trencava el dau de Pere Roc II i aconseguia fer el primer joc des del rest. Tot seguit, Soro III també va sumar el joc del seu dau i un tercer també des del rest. Soro III ho estava jugant tot amb criteri, ben jugat, amb serenitat. Tres jocs seguits, amb un 40 per 20, que trencava de manera definitiva la partida a favor del pilotari de Massamagrell.
Tampoc Pere Roc II va tindre sort amb una pilota que li va caure de la galeria i que va canviar per complet el joc. Detalls que també sumen i que també va saber gestionar millor Soro III amb la seua veterania.
Eixos tres jocs van pesar com una llosa a Pere Roc II. Ell mateix ho va confirmar una vegada havia finalitzat la partida. Així i tot, el pilotari de Benidorm ho va intentar. Amb 40 per 20 sumava el seu primer joc des del rest, 40 per 25, i també sumava el seu joc al dau, 40 per 30.
Semblava que la partida tornava a agafar un ritme anivellat, però Soro III tenia controlat tots els ritmes de la final.
Amb 40 per 30 Soro III sumava el joc des del dau i la ‘punteta’ definitiva de la final venia un joc més tard, des del rest. Soro III aconseguia un joc net. També s’afegia a la festa el seu fidel ‘feridor’, Pedrito, qui aconseguia el quinze definitiu del joc des de la ‘pedra’, de ferida. ‘Pedrito!’ va bramar Soro III des del fons del trinquet. Era el seu particular agraïment a un feridor que li ha acompanyat en les grans ocasions.
Amb 50 per 30 estava tot ‘el peix venut’. El camí cap a meta anava a ser un passeig triomfal per a Soro. Pere Roc mirava al seu feridor, Oltra, alçava el cap buscant als seus per l’escala, per les galeries. Volia traure forces d’on fora, però ahir va tindre a l’altre costat de la corda al pitjor dels rivals, un rival anomenat motivació, confiança, seguretat i experiència. Tot personificat en Francesc Soro Juan, Soro III.Pere Roc II pren nota
Soro III va ser ahir millor, va ser just mereixedor de la victòria i del títol, però Pere Roc II també va prendre bona nota de la lliçó. Soro III va fer una classe magistral i Pere Roc II va ser el seu alumne avantatjat. Soro III va agafar allò que era seu, però d’alguna manera li va dir a Rodrigo que algun dia serà seu.
