Després de la mort d’un personatge públic és habitual que se succeeixen les declaracions enaltint al que ja no està. Així va passar ahir a Gandia en el funeral d’Emilio PerisEmilio Peris. Però en mirar a una persona a la cara es detecta si el que diu és el políticament correcte o parla des del sentiment. No hi havia cap dubte del respecte i admiració que El Zurdo generava en la pilota. Eixa percepció va quedar perfectament demostrada en el multitudinari últim adéu.

Polítics, empresaris i sobretot gent de la pilota es va congregar en l’Església Crist Rei. Va ser solament una gota en la mar, una xicoteta representació que va completar les mostres d’estima a la família, reconeixement que va començar al matí en el tanatori on es va vetlar el seu cos. Això pel que fa a la presència física perquè les xarxes socials no han parat de bullir des que es va conéixer la notícia.

Hi havia gent a la qual li costava articular paraula. Altres esbossaven un mig somriure recordant la seua manera de ser o vivències que havien compartit en ell. La segona màxima autoritat de la Comunitat, Enric Morera, president de les Corts, el va descriure com «un homenot, un cavaller de la pilota. Se’n va un trinqueter diferent que ho apostava tot per donar-li una altra dimensió a la pilota. Personalment és un dia molt trist perquè el meu iaio va ser marxador durant molts anys del trinquet El Zurdo i teníem un vincle especial», assenyalava.

Entre els pilotaris, els d’ahir i d’ara, la paraula que més es va repetir va ser ‘referent’ i ‘serietat’. Moltó, el jugador més llorejat en actiu, deia que «tots els que en dediquem al raspall l’hem d’estar agraïts perquè va impulsar esta modalitat com ningú. Anar al trinquet El Zurdo és una motivació especial».

Agraït també estava el gran Álvaro de Faura. «Els desafiaments més importants els he fet amb ell, que em va fer creure que podia jugar a raspall. Com a empresari era excepcional i com a persona, més encara. Ha sigut qui més m’ha donat en la pilota juntament amb Arturo Tuzón», comentava.

I si de grans jugadors es tracta, Waldo no va faltar al sepeli. Entre el d’Oliva i Peris hi va haver una relació ‘d’amor-odi’ durant anys. El pilotari número u defensava els seus interessos davant el trinqueter més important i viceversa. Però això eren negocis. «Emilio i jo teníem discrepàncies dins del trinquet però fora era diferent. Jo vaig viure una circumstància igual a esta i va ser un dels que més em van ajudar. Ha sigut una persona fonamental en la meua vida», deia.