El començament està previst per al darrer cap de setmana d’este mes però la Lliga Professional en la modalitat d’escala i corda ja és una realitat. De moment s’ha desvelat la configuració dels equips, que novament seran dues parelles i quatre trios. També el sistema de competició, on apareixen canvis en la fase final.

Com era previsible, als dos escaleters de referència els torna a tocar jugar en parella, això sí, molt ben acompanyats. Soro III tindrà davant a Santi, altre dels jugadors que marca les diferències, però més prop de la corda. La potència i seguretat del de Massamagrell amb la velocitat i pegada del de Finestrat fan que el còctel siga explosiu.

A Puchol II li ha tocat en sort Nacho, que d’un temps a esta banda s’està consolidant en la posició de mitger. El de Beniparrell ja sap què se sent en guanyar tan prestigiosa competició, però en la punta. Amb el de Vinalesa darrere, ara aspira al segon entorxat però sent més protagonista.

Pel que fa als trios, un està liderat per l’escaleter campió de la passada edició, Pere Roc II. El de Benidorm està aproximant-se a l’escaló immediatament superior en el qual estan Puchol II i Soro III però la premissa és que tots els equips estiguen igualats i sembla que l’organització considera que encara ha de continuar amb dos companys. Al mig l’ajudarà Jesús i la punta és per a Carlos.

Un altre nom que era segur per a capitanejar un equip era el de Genovés II, que tindrà per socis als altres campions del passat exercici, Félix i Monrabal. Este és l’equip amb més experiència del torneig. I el més llorejat; entre els tres pilotaris acumulen set títols de campions.

Tampoc és sorpresa que Marc encapçale altra de les formacions. I amb ell, dos imprescindibles de la Marina, Pere i Tomàs II. És un conjunt guerrer a més no poder que llança bombes des de les tres línies.

Els cinc escaleters esmentats repeteixen presència respecte a la passada edició. El que va ser el sisé, Santi de Silla, en esta ocasió ha cedit el seu lloc a Francés. Ací es pot obrir un debat, com també amb altres possibles com Miguel, Giner o inclús Pablo de Sella. Però solament hi ha espai per a sis.

On no hi ha dubte és al mig amb la presència de Javi, altres dels referents, que serà el líder. I per a tancar, un debutant, Bueno. És la recompensa al bon treball que està fent el de Meliana.

Pel que fa al sistema de competició en la fase regular es manté la lliga de quinze partides. Els canvis arriben en la ronda final, a la qual accediran els quatre primers de la taula: torna la màgia de la partida única a les semifinals i la final, que abans es jugaven amb la fórmula del ‘millor de tres’. Per a uns és més injust i per altres més autèntic.