Tot està en l’aire. Tenint en compte que Puchol II i Nacho ja tenien una plaça adjudicada en les semifinals de la Lliga Bankia d’escala i corda, la conclusió de la tercera jornada ha servit perquè la resta dels equips afronten la recta final de la ronda amb quasi les mateixes opcions de continuar endavant.

La competició va visitar ahir els trinquets de Murla i Borriana. En el recinte alacantí Genovés II, Félix i Monrabal van aconseguir els seus 3 primers punts en derrotar a Pere Roc II, Jesús i Carlos per 60-35. I en la pista castellonenca, Marc, Pere i Tomás II van superar a Soro III i Santi pel mateix resultat.

La classificació continua liderada pels esmentats Puchol II i Nacho, que encara no coneixen la derrota i han sumat el ple de punts, 9. La segona posició és ara per a Marc i els seus companys, amb 6 punts en el seu caseller, la qual cosa els deixa en una situació privilegiada en la lluita pels tres llocs vacants. La resta de formacions igualen a 3 punts i a cada equip li queden dues partides més en la ronda en curs.

La confrontació a Borriana va estar marcada per l’exigència física, que va passar factura a la parella. No és el mateix repartir l’esforç entre dos que entre tres, més encara en una partida que va superar generosament l’hora i mitja de durada i en la qual els intercanvis van ser constants amb pilotades que pesaven tones per la força que imprimien tots els pilotaris.

Fins al 35-30 Soro III i Santi van manar en el marcador però no en el joc, que estava molt anivellat. Els dos equips buscaven el quinze amb insistència però resultava complicat trobar forats per la bona col·locació del trio i la rapidesa de cames de la parella, així com per la fiabilitat dels cinc protagonistes. Va ser un tram en el qual es va disparar fort i ajustat i el quinze s’aconseguia per la bona execució de qui el buscava. La situació va variar un poc a partir del joc següent. Soro III i Santi es posaren a un quinze d’incrementar l’avantatge a 40-30 però van sumar Marc, Pere i Tomàs II tot i el val-net en contra. A partir d’ací solament es va menejar el caseller blau.

A mesura que s’allargava la partida les rematades roges perdien potència. No massa, però la suficient per a permetre que el trio es fera amb la iniciativa i al temps amb la victòria amb un resultat que és massa castic per a l’esforç dels derrotats.

A Murla, si bé la partida es va decidir pel mateix tanteig, la diferència va estar més evident. Genovés II, Félix i Monrabal es mostraren més encertats, segurs i compenetrats que Pere Roc II, Jesús i Carlos. Els de Benidorm compliren però els va faltar resoldre situacions puntuals com les dels tres jocs en els quals disposaren de val i que els hagueren permés sumar un punt. Però en este cas el domini dels vencedors sí que va ser una constant.