La Lliga Bankia d’escala i corda guanya en emoció quan està a punt d’encarar la recta final de la fase regular. Ahir es van completar les dues primeres partides de la penúltima jornada de la ronda en curs, el desenllaç de les quals deixa més ajustada la classificació. Entre el segon de la taula i el cuer solament hi ha una diferència de 3 punts, és a dir, la victòria en una partida.

El trinquet de Vilamarxant va albergar una de les confrontacions, la més competida. L’equip de Benidorm de Pere Roc II, Jesús i Carlos es va imposar al de Vinalesa de Puchol II i Raúl pel resultat de 60-40. El mitger de Godelleta va jugar com a substitut del lesionat Nacho.

La confrontació va tindre dues parts: l’anterior i la posterior a la lesió de Puchol II. El rest es va fer una ‘sentada’ que va condicionar el seu joc però en cap moment va deixar de carregar i ni li va passar pel cap abandonar tot i que ja tenia assegurada la presència en les semifinals.

Cada colp des que es va agreujar el contratemps va ser una tortura però ell no va refusar a disparar quan la vaqueta va superar a Raúl, que va agafar més joc per a cobrir al seu company. És a dir, quan els rivals van buscar al de Vinalesa el van trobar però si l’ocasió ho permetia, era el mitger qui entrava en acció. Per cert, el de Godelleta va demostrar que perfectament podria haver sigut titular en la present edició de la Lliga.

El mal de mans de Puchol II, que va ser més evident a partir de la igualada a 40, no lleva mèrit a la victòria del trio, que va rendir a gran nivell. Pere Roc II va dibuixar el dau, com en la partida de quarts de final de l’Individual en la qual va eliminar a Puchol II contra pronòstic en eixe mateix trinquet. En esta ubicació el trio va sumar, llevant d’algun joc, amb certa solvència.

Quan els de Benidorm van ocupar el rest la feina va estar repartida pràcticament per igual entre les tres línies. El rest aportava seguretat i algun quinze, Jesús treia mans miraculoses per a evitar-los i fer-ne i Carlos era capaç de jugar pilotes que arribaven a la velocitat de la llum i des de prop. Així des del primer quinze i fins que va acabar la confrontació.

L’altra partida del dia es va completar a Dénia on la formació de Vila-real de Francés, Javi i Bueno va superar a la de Pedreguer-Masymas de Marc, Pere i Tomàs II pel tanteig de 60-25.

La diferència entre els equips va ser la que reflecteix el marcador. Els vencedors jugaren molt i els derrotats, no pogueren jugar. Javi no els va deixar.

El mitger de Massalfassar va signar una actuació memorable. Cada pilota que li eixia de les mans era quinze o almenys mig quinze perquè afavoria que els seus companys es descarregaren amb comoditat. Va signar la partida perfecta per la força que va imprimir als seus colps i l’encert amb el qual els executava..