Des de l’any 2001 no s’ha perdut cap edició de la Lliga de raspall, ha jugat la final cinc vegades i s’ha proclamat campió en dos. Són uns números que solament estan a l’abast dels més grans i el Coeter II ho és, també per altres assoliments com el fet d’haver sigut campió individual quan el mà a mà és més propici per als restos.

El veterà mitger va aconseguir la classificació per a les semifinals el diumenge a Dénia en la partida que tancava la fase regular. Es podria dir que el seu equip ha patit per a ser uns dels quatre aspirants al títol pell fet de jugar-se la passada a una carta.

O tal vegada no, perquè guanyaren amb comoditat i al final han acabat tercers. «Hem patit, però d'aquella manera. Jugar-te-ho tot en l'última partida fa que vages amb una miqueta de por. Però tampoc estàvem molt malament perquè amb un punt passàvem. Crec que el patiment que hem tingut ha sigut semblant al de la resta dels equips, llevant dels de Moltó i Ian, que aconseguiren la classificació en la penúltima jornada», explica.

El balanç de la trajectòria en la fase regular és positiu, tot i que millorable. «Hem sigut prou irregulars. No començaren massa bé, després agafarem un nivell molt bo i posteriorment tinguérem el bac contra el trio de Montaner, que ens va desanimar molt. Però en el tram final hem tornat a agafar confiança amb les bones partides que ens han donat la classificació», assenyala.

Coeter II i els seus companys, Sergio i Néstor, es creuaran ara amb Moltó, Tonet IV i Lorja. Serà el pròxim diumenge en el trinquet de Xeraco. «És una semifinal molt complicada, sobretot perquè està Moltó. Ells peguen més i nosaltres, tal vegada, siguem més segurs. Però la seguretat no valdrà si ells es passen la partida carregant. Les nostres armes seran no errar i jugar-la amb criteri. També serà clau estar tranquils i saber aguantar la pressió, així com començar bé», comenta.

Amb quaranta primaveres assegura que manté la il·lusió intacta, si bé ara veu la pilota d’una manera diferent. «El que valore més ara és que cada Lliga és una menys i vull passar-me-ho bé jugant. Quan eres jove penses en el futur. Amb quaranta anys en el present. Però de moment em trobe bé i espere que dure», diu.

Qui guanye el diumenge s’enfrontarà pel títol contra l’equip de Ian o el de Guadi. Coeter II veu al campió individual favorit. «Sempre he pensat que ficar a Ian i Moltó en trio és massa. Són superiors a la resta i haurien de jugar en parella. Damunt, Ian ha agafat un nivell magnífic i està perfectament acompanyat per Canari. Per a mi no solament són favorits en la semifinal sinó també per a ser campions. Però en estes partides hi ha molts factors que poden influir i no sempre guanya aquell que en teoria és o ha sigut millor», conclou.