13 de marzo de 2018
13.03.2018
LLIGA BANKIA DE RASPALL

Lorja: "La nostra principal virtut és que sabem patir"

El punter d'Alzira s'estrena com a finalista de la Lliga de raspall

13.03.2018 | 11:18
Paco Lorja havia fregat la final de la Lliga amb els dits i per fi podrà complir el seu somni, el dia 25 en el trinquet de Bellreguard.

Paco Lorja acaba de complir un somni: jugarà la final de la Lliga de raspall, dret adquirit el passat diumenge en guanyar la primera semifinal amb Moltó i Tonet. Assegura que li va costar un poc assimilar-ho. «Fins al diumenge a la vesprada, que ja estava més tranquil, no m'acabava de creure que estava en la final», diu. Ara, posats a demanar, no estaria mal aconseguir el primer gran títol com a professional. «Seria un luxe, un espectacle», afegeix.

El d´Alzira sempre va confiar en les possibilitats del seu equip. Millor dit, quasi sempre, perquè assegura que en la semifinal va tenir dubtes. Va ser quan Sergio, Coeter II i Néstor feren el segon joc i ells encara no s´havien estrenat. «Vaig pensar que altra vegada em quedava en les semifinals, que la final s'escapava. Però ens ficarem a jugar el que podem i remuntarem». La reacció va arribar de mans de Moltó. Jugant i fent de líder. «Ens va dir que no ens calfarem el cap. Eixes paraules em van descol·locar. No entenia com podia estar tan tranquil perdent 10 per cap. Em va sorprendre, però li férem cas i continuarem a la nostra. I afortunadament poguérem donar-li la volta a la partida», explica.

Una vegada més, l´equip va fer valdre la seua principal virtut. «Sabem i hem sabut patir. I sabem lluitar, refer-nos tot i les complicacions. Esta actitud ens ha portat a la final», assenyala.

I esta serà l´actitud per a la partida definitiva, almenys de cara a la galeria. «Hem d'eixir al trinquet donant la sensació que volem i podem guanyar. Que no ens vegen nerviosos i sí amb ànims i amb cara de 'anem a per ells'. Hem d'eixir concentrats; ni efusius ni decaiguts per la pressió», apunta.

Esta és la teoria. Però, com que la sinceritat és altra de les seues virtuts, no tarda a reconéixer que quan arribe el moment «sí que tindré nervis, supose que al principi. És el més normal, a més sent la meua primera final. Però també crec que serà bonic tindre'ls, gaudir d'eixa experiència», apunta.

On és segur que hi haurà nervis és en l´escala, en el seguidor més fidel pilotari. «Mon pare no va poder veure la semifinal. Se'n va eixir fora del trinquet. Crec que l'alegria de jugar la final és semblant en mon pare i en mi. Per als dos és una cosa impagable», explica.

Ara cal saber qui estarà enfront. «Preferiria a Guadi, Brisca i Miravalles. Seria un equip complicat de guanyar, però Ian, Canari i Ricardet no han perdut cap partida en la fase regular i han demostrat que estan molt forts. Són els favorits».

Ara bé, no li té por a ningú. «Arribem en el millor moment. Durant la competició hem tingut algun baixó, però hem sabut acoblar-nos i guanyar en sensació d'equip. Serem tres contra tres. En una final poden passar moltes coses i els favoritismes no sempre es compleixen», conclou.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine