La final de la Lliga Bankia d’escala i corda es va presentar ahir en la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. L’acte va transcórrer amb la cordialitat habitual, perquè es tracta de professionals que hui són companys i demà rivals. La partida es jugarà el diumenge a Pelayo on Pere Roc II, Jesús i Carlos s’enfrontaran a Francés, Javi i Bueno.

Tal vegada, el cartell no siga el més esperat. Però sí el més just. Es tracta de dos trios que han anat a molt més i que han estat capaços d’eliminar als que més sonaven com a favorits. «Estàvem quasi fora, però no som el mateix equip que al principi del campionat. Hem arribat al tram final molt millor que quan començarem. Sempre hem confiat en les nostres possibilitats», comentava Francés.

Les autoritats que participaren en l’acte, això és, el director general de l’Esport, Josep Miquel Moya, el representant de Bankia, Jaime Casas, i el president de la Fundació, José Daniel Sanjuan, van destacar que és una final plena de diversitat, «amb pilotaris veterans, figures consagrades, joves que busquen consolidar-se i debutants». I de qualitat, com ha quedat demostrat.

En algunes de les declaracions dels pilotaris hi hagué un rerefons de reivindicació. La majoria es produïren durant la roda de premsa. Altres, com la de Jesús, a posteriori i per a este diari: «Sempre m'ho agafe amb ganes, però enguany m'he preparat a consciència perquè volia arribar lluny. Per la raó que siga, en els últims mesos no he participat en trofeus importants. Amb esta Lliga he volgut demostrar que continue estant ací», assenyala.

Qui no necessita reivindicar-se és Pere Roc II, que defén el títol. Des que està en el primer escaló és habitual que el comparen amb Soro III i Puchol II. A ell no li acaba de fer molta gràcia. «Arribe a la final amb il·lusió i no amb pressió. Esta és una edició nova, amb companys nous i equips diferents. Intente estar dalt en totes les competicions i s'està donant. Però, si estic en esta final, també és pels companys. Esta és una competició per equips. Té igual que sigues el número u o el dos. El vertaderament important és que s'acoble el grup, que funcione l'equip», deia.

Altre dels imprescindibles, Javi, coincidia amb Jesús en el moment de respondre si la Lliga és la cita que resol qui és el millor mitger. «La Lliga marca un poc la diferència perquè és el campionat més rellevant, però per a ser el número u ho has de demostrar tot l'any».

Bueno, Carlos i Francés s’estrenen en la final. El primer creu que hi haurà nervis el diumenge, però no han d’influir en el rendiment. «No havia viscut estes sensacions ni havia participat en este tipus d'actes. Són coses que no coneixes. Però, estar nerviós no és roín, sempre que els sàpigues controlar», deia.

Per a Carlos, a la tercera semifinal ha arribat la vençuda. «Al fi he pogut arribar a la final. És una gran satisfacció, perquè és la competició que volem guanyar tots els professionals», apuntava. La seua aportació ha estat clau. Per això se li va preguntar si ja es veu en altra demarcació. «La meua aspiració és jugar de mitger, però ara em toca jugar esta final en la punta i estic igualment content».

La final està servida. I els pronòstics, un poc favorables a l’experiència del trio de Pere Roc II, no són exagerats. El diumenge s’ha d’omplir la catedral. Els dos equips ho mereixen.