Una final sempre és especial, més encara si es tracta de la competició més important per equips, la Lliga de raspall. Però la que es disputarà el pròxim diumenge a Bellreguard es podria catalogar com la més especial dels darrers anys. La partida enfrontarà a Ian, Canari i Ricardet contra Moltó, Tonet IV i Lorja.

Els sis pilotaris coincidiren ahir en la presentació que va tindre lloc en la Diputació de València. És on es va poder detectar, amb tots ells junts, que es tracta d’una final amb una essència diferent.

Moltó defensa el títol. El de Barxeta és l’únic finalista que ha alçat el trofeu. Aspira al segon, el primer d’una nova etapa. La Lliga li ha tornat l’alegria, les ganes de jugar. «Eixirem a passar-ho bé. Si ixes al trinquet amb esta filosofia, les coses solen eixir bé», comentava.

Les molèsties en l’abductor sembla que no seran impediment per a rendir en plenitud. «He millorat moltíssim des del dilluns, quan vaig començar a tractar-me». Hui farà la primera prova en el trinquet per a confirmar les bones sensacions.

Ian es va estrenar en la final fa dos anys. Va ser la primera gran partida en l’elit. Ara és el número u. Encara així, considera que el diumenge tindrà papallones en l’estómac. «Arribe amb l'experiència d'haver disputat més finals i en una situació diferent com a professional, però és inevitable tindre nervis. El que cal fer és gestionar-los», apuntava.

Ara té la possibilitat de reafirmar la seua hegemonia, a més contra el principal rival. Enquestes i les xarxes socials li atorguen la condició de favorit. Ell, humil com sempre, la rebutja i enalteix als contraris. A més de figura, cavaller.

Tonet IV també afronta la segona final, esta vegada de mitger. Per això li resulta més especial.

«És una posició en la qual has de tindre més ofici», deia. El xiquet s’ha fet un home: «En aquella era molt jovenet», afegia. Però, en desvelar-se la seua edat, dinou anys, les rialles van ser inevitables en la sala de premsa, les d’ell inclòs.

Lorja, Canari i Ricardet debuten en la partida que val el títol. Per tant, la del diumenge serà la cita més rellevant, fins ara, en les seues prometedores carreres. El d’Alzira es va recordar de la seua família. «Si estic en la final, és pel suport que sempre m’han donat per a ser pilotari», apuntava.

Canari, per la seua banda, sabia que li anaven a ‘acusar’ dels problemes físics de Moltó, perquè és el seu preparador. Clar està, de broma. I és que, si la molèstia s’ha quedat en una sobrecàrrega i no en un trencament, és gràcies a l’excel·lent treball que està fent el de Xeraco. Encara així, Moltó va intervenir per a assenyalar a Canari com una peça clau del seu bon moment.

I a Ricardet se li va veure solt, com si estiguera jugant. Té el títol a cinc jocs i no vol que s’escape. Sempre ha manifestat que treballa per a Ian i Canari. També sembla que és el psicòleg de l’equip. «El més important és no vindre't avall en cap moment. En la semifinal ho tinguérem complicat i no ens vam rendir. Hem de confiar en les nostres possibilitats, pensar en tot el que hem fet durant la competició i saber que podem guanyar». va dir.