Ian, Canari i Ricardet es proclamaren el diumenge campions de la Lliga Bankia de raspall. La victòria en la final, a més amb certa autoritat, va refrendar la impecable trajectòria dels tres pilotaris en el campionat. Han sigut els millors des de la primera fins a l’última partida.

Ian està més que consolidat. De fet, fa temps que és el rival a batre. La incògnita, ara, és saber on té el límit. En poc més de dues temporades, no arriba a tres, s’ha proclamat campió del mà a mà i de la Lliga. Això amb solament vint-i-dos anys. Ara apunta la Copa. I a revalidar l’Individual. I al dia a dia. "Jo no em prepare per a una competició en concret sinó per a guanyar-ho tot, o almenys per a intentar-ho", comenta. La consecució de la màxima competició l’ha consolidat encara més com a número u.

La situació de Canari i Ricardet és diferent. El mitger de Xeraco fa temps que gaudeix de la condició de primera figura, però li faltava un assoliment de renom. Ja el té. I, tal vegada, esta Lliga siga el punt d’inflexió que li permetrà mantenir-se en el més alt, quedar-se definitivament en el grup dels mitgers de referència, en el qual apareixia i desapareixia, segons el moment de la temporada.

Sempre compleix, però en algunes etapes era determinant i en altres no tant. És una qüestió de regularitat, també de maduresa. No és ni molt menys veterà, perquè solament acumula vint-i-sis primaveres, però sí dels més experimentats, perquè són moltes les temporades en les quals està entre els millors. En la competició ha estat immens. No hi ha ningú que pare més que ell. A més fa quinzes. Per Ricardet, el títol és el premi a la dedicació. El de Genovés ha demostrat que potser un fixe de les cites més importants, almenys en la punta.

En acabar la final manifestava el seu desig de jugar la Copa, competició en la qual va arribar a la final en la primera edició, la de l’any 2015. En les dues posteriors, quan es va modificar el format i tots els equips han sigut parelles, es va quedar sense lloc. Tal vegada encara siga prompte per a passar al mig. També té temps, als seus vint-i-tres anys. "Poquet a poquet", comentava després de la final. Això ho han de decidir els trinqueters. Però, per a jugar davant, hi ha mans.

El cas dels subcampions és semblant. Moltó, com Ian, no ha de demostrar res. La notícia és que torna a gaudir jugant. I Tonet IV, amb dinou anys, és present i futur de la pilota valenciana. La del diumenge va ser la seua segona final de Lliga, la primera de mitger, perquè ja té més ofici. Quan tinga un poc més, serà imparable. Per la seua banda, Paco Lorja s’ha estrenat com a finalista. El d’Alzira és encara més jove que Tonet, uns mesos. Però, com el de Genovés, ja és bastant més que una promesa.