Ahir va ser Miguel qui, amablement, va atendre a este diari per a explicar els motius de la seua retiradaMiguel i, de pas, fer un recorregut per la seua carrera esportiva i vivències en la pilota. Hui, tres dels noms propis d’eixa conversa, Genovés II, Dani i Francés, expressen la seua opinió sobre el mestre de Petrer.

Per al tres, el de Miguel ha sigut un cas poc habitual. Escaleter de tall clàssic, pel seu estil en el qual predominava la tècnica i el domini de la pilota, també tenia una pegada demolidora. «Amb la volea i el bot de braç era millor que molts mitgers. A més era fiable i no fallava en les partides de compromís», explica Dani.

Quan en el trinquet es veu que un rest es descarrega massa d’aire, es diu que no tindrà una carrera llarga. Miguel, però, ha estat dues dècades en el més alt. «Va saber evolucionar. Quan era més jove emprava molt el joc d’aire, perquè el tenia fortíssim, però amb el pas dels anys ha sabut variar, mantenir l’aire, però templant-la. Jugava més que nom tenia. No se li ha reconegut com es mereix», diu Genovés II.

Tornant al mitger de Benavites, la ‘societat’ Miguel-Dani ha sigut una de les més exitoses en la història recent de la pilota. «Tenia una manera de jugar que s’acoblava perfectament a la meua. Era molt intel·ligent, sabia perfectament els meus moviments i no calia que ens parlàrem. I quan ho feia, s’enganyava molt poc. Llegia molt bé les partides», apunta Dani.

Genovés II és un altre clàssic, altre escaleter tallat amb el patró de l’exquisidesa. Els dos són diferents, però tenen certes similituds. El fill del mite descobreix d’on ve eixa coincidència d’assumir un estil paregut: «Mon pare ens va inculcar una manera de jugar, que hui en dia trobe a faltar en els xavals que ixen. A més intentava millorar les coses que no teníem. Recorde que en el cas concret de Miguel, com tenia tanta volea, li ‘castigava’ en els entrenaments i li forçava perquè utilitzara l’esquerra i el rebot».

Però, si hi ha una cosa que sobretot destaquen Genovés II i Dani de Miguel, és la persona. «La seua paraula val molt i crec que l’haurien de cridar per a fer alguna tasca en la pilota. Ell no ho demanarà, perquè no és de demanar favors, però s’hauria d’aprofitar la seua saviesa», comenta el mitger. El cas de Francés és diferent. El també pilotari de Petrer mira a Miguel amb els ulls de l’admiració. «Ha sigut mestre i sobretot referent. Ha tingut el gran inconvenient de la distància per a ser figura, però el sacrifici que ha fet em dóna forces per a seguir els seus passos», diu. I si el jove jugador recorda en certs aspectes al seu ídol, és perquè «intente aprendre del seu estil, si bé Miguel tenia virtuts que no són habituals en els restos. En Petrer hem d’estar agraïts perquè ha portat el nom del poble per tota la Comunitat Valenciana», conclou.