Dilluns dia 2 d’abril. És festiu, però Waldo està treballant, ultimant els detalls de la reunió que té hui en la Fundació. Serà la primera com a director esportiu de l’entitat. S’estrena en el càrrec, comença «una etapa molt il·lusionant», diu.

El fet que el director esportiu siga un pilotari ha de ser, necessàriament, un avantatge. Així es va considerar des de la Comissió Executiva de la Fundació i Waldo ho corrobora. «Ningú m’ha d’explicar quina és la situació del món professional i des del dia 1 puc començar a treballar amb coneixement de causa. Com a pilotari, conec de primera mà la situació, les queixes i els suggeriments dels jugadors», explica.

Les primeres declaracions del nou director esportiu apunten a la prudència. També a la paciència. «He detectat que en alguns temes hi ha un poc de confusió i que falta definir coses. Entenc perfectament la situació dels jugadors. Ja porten uns anys en una situació complicada i demanaran mesures per a demà. Però, per desgràcia, no podrem oferir eixes mesures tan ràpidament, com voldrien ells i nosaltres. El que hem fet és prioritzar actuacions», assenyala.

El calendari i les fitxes són ara mateixa les principals preocupacions del deu vegades campió del mà a mà. «La Fundació ens diu quants diners hi ha per a contractes i hem de dir com es reparteixen. Hem fet una proposta de pagament als jugadors i hem definit quin seria el model ideal per a gestionar les retribucions en el 2019. Pel que fa a les competicions, hem ajustat el que queda d’any i tenim una planificació per al 2019. El pròxim any sí que esperem donar llum a altres temes que pensem que són molt importants», comenta.

Este és el treball de despatx i de cara a l’ordinador. Waldo, a més, vol que hi haja contacte directe amb els que vesteixen de blanc. «El jugador demana solucions immediates. Haurem de fer moltes reunions, molta transmissió d'informació i fer-los entendre que els canvis no es poden fer en mes i mig , arribaran amb més temps. És molt important que sàpiguen que estem treballant per a ells i de quina manera».

Ara bé, no sempre serà fàcil este cara a cara, sobretot quan s’hagen d’adoptar mesures ingrates des d’una situació tan particular com la seua. «Segur que em costarà fer la distinció entre el Waldo jugador i el Waldo director esportiu. Jo sempre seré pilotari i pense més com a jugador que com a director esportiu. Però tinc clar que he de prendre decisions, que inclús algunes seran complicades i afectaran a algun amic, però intente ser el més objectiu possible i actuar pel bé general de tots», apunta.

Comença, per tant, un camí que el mateix Waldo qualifica de «molt complicat», però amb una meta assolible en l’horitzó. «Estic convençut que dignificarem la situació dels pilotaris. I el benefici dels jugadors també serà el benefici dels aficionats i el de la pilota en general. He vist que hi ha molt de camí, moltes variables de treball i molta il·lusió en totes les parts. Hi ha moltes opcions de millorar el que s’ha fet fins ara i podem aconseguir-ho».