La final del Trofeu Universitat de València no serà una reedició o la revenja de la sensacional cloenda de la Lliga. Puchol II i Héctor ho van evitar ahir en superar en la segona semifinal a Francés, Javi i Bueno per 60-40, en partida disputada en el trinquet Pelayo.

La confrontació va oferir una gran actuació dels vencedors i altra més discreta dels derrotats, que fins al tram final no van oferir el nivell que exhibiren en la Lliga.

La parella es va repartir totalment els mèrits. I si Héctor va ser capaç de compartir el protagonisme amb el totpoderós rest de Vinalesa, significa que el de Laguar va estar de deu. En defensa va cobrir espais com si es tractara de dos jugadors, però va ser en atac on va generar més elogis per l’efectivitat per a tallar la corda i trobar els peus dels rivals. Això quan calia emprar la tècnica. Però si el recurs més adequat era carregar, la subtilesa es convertia en força bruta.

Puchol II va estar en la seua línia. Va ser una altra actuació per a paladars exquisits, de rebots que tornen pilota de quinze i de rematades a l’aire que no permetien als rivals agafar la iniciativa. També va sobreeixir en el teòric punt feble, restar per davant.

En el trio, a Francés i a Javi els va costar entrar en partida. Ningú dels dos estava còmode i l’equip ho pagava jugant a remolc, llevant-se la pilota de damunt. La tònica era que uns atacaven i els altres es defensaven, amb la conseqüència del 55-25 en el marcador, amb l’excepció d’uns pocs parcials renyits. La diferència era evident.

Però els finalistes de la Lliga reaccionaren. Ja no eren el mateix equip. O sí, però el de la final del passat 18 de març, aquell que es va quedar a dos jocs de proclamar-se campió i que va perdre per xicotets detalls. Ara sí, Francés no solament passava pilotes sinó que a més buscava coses, tals com la careta o descol·locar a la parella tocant primer en paret. I el mitger de Massalfassar complia a la perfecció amb la tasca de fer quinzes.

Amb este canvi en les prestacions del trio, la parella va patir i la semifinal transcorria com s’havia previst, amb els dos bàndols jugant per igual. Però la distància era massa i els blaus s’hagueren de conformar amb sumar tres jocs per a acabar amb un digne 60-40.